Una confusió que ha acabat malament: fa uns dies la fiscalia d’Iran va anunciar que cessaven les execucions de menors d’edat condemnats a pena de mort. Un parell de dies després però va aclarir que les execucions seguien vigents, i això afecta a un mínim de 130 joves iranians. Des de 1990 han estat executats un mínim de 37 joves, 8 d’ells el 2007 i 6 de moment el 2008.
La pena de mort és un càstig cruel, degradant i inhumà que viola la Declaració Universal dels Drets Humans. Aquesta pena, però, és especialment greu quan s’aplica a menors d’edat i/o en estats on no hi ha les mínimes garanties processals.
Queda molta feina a fer. No cal anar a Iran però. Als Estats Units han estat executades més de 1100 persones des de 1977, i hi ha 3300 homes i dones esperant en el corredor de la mort. Al món un terç dels estats encara permeten la pena de mort. El ranking d’execucions el 2007: Xina +470 persones (algunes fonts parlen de 5000), Iran +317, Aràbia Saudí +143, Pakistan +135 i els Estats Units 42.
Arguments per totes bandes: a favor, que disminueix la delinqüència, és menys car que condemnar a cadena perpètua ,o que és proporcional a alguns crims. En contra, que no es pot redreçar si ha estat condemnat de forma equivocada, que no evita menys crims que la cadena perpètua, que incentiva una cultura de violència, o que viola els drets humans.
Justícia sí, pena de mort no.
Més informació a http://www.amnesty.org/en/death-penalty i http://en.wikipedia.org/wiki/Capital_punishment.
Una pel•lícula: Dead Man Walking (Pena de mort), amb Susan Sarandon (http://www.imdb.com/title/tt0112818).
