Independentista, compromès i preparat: hi ha molts exemples de persones al voltant d’ERC que reuneixen aquest perfil. De fet hi ha una xarxa d’independentistes desacomplexats, militants i no militants d’ERC, que des de diferents àmbits fan gran feina dia sí i dia també per ampliar i consolidar el projecte independentista. D’aquests, qui pot anar a Europa? Molta gent vàlida i, entre aquests, la meva proposta: Oriol Junqueras.
Calen poques presentacions: historiador, professor universitari, emprenedor i dinamitzador de multitud de xarxes independentistes. Apart de compromès i preparat, és conegut, popular i gran comunicador, i aportaria un discurs fresc i renovat a l’independentisme institucional. És independent en quant en que no milita a ERC, el que per a mi la veritat ni suma ni resta, però molta gent ho pot veure com un actiu. Ah, i és bona persona, fet que sabem de sobra els que el coneixem.
L’avantatge de què ERC presenti un perfil potent a les eleccions europees és que podria ajudar a repartir els vots entre ERC i CIU (si no la patacada d’ERC pot ser descomunal), i assegurar que tenim dos sobiranistes a Brussel•les. Tinguem en compte que si Tremosa té molts molts vots a costa d’ex-votants d’ERC, CiU aconseguirà un segon diputat d’Unió (i, per tant, unionista).
Junqueras i Tremosa eurodiputats: seria genial. Hi hauria però tres paradoxes:
- Ni Junqueras ni Tremosa tindrien, a dia d’avui, una política de partit al qual representen que els fes justícia: Junqueras es presentaria en nom d’una ERC amb pacte de sang amb el PSC, i Tremosa en nom d’una CiU a voltes sobiranista a voltes unionista (hi cap tothom a la Casa Gran?)
- Brussel•les és lluny: Junqueras i Tremosa poden fer una gran feina allà, però també necessitem que facin molt feina aquí
- Junqueras i Tremosa haurien d’estar en el mateix projecte polític, almenys fins que siguem independents. No té sentit dividir forces i anar separats (i no em refereixo a la candidatura conjunta a Europa que ha plantejat ERC que, mentre sigui company del PSC passi el que passi, és només tacticisme de curta volada). L’indepedentisme és transversal, i tampoc ens separen tantes coses (entre altres raons perquè amb els recursos actuals que té la Generalitat poca política social o de la que sigui es pot fer)
En fi, la meva proposta, i espero que el fet que jo la defensi no signifiqui que queda automàticament descartada: Oriol Junqueras a Europa.
