The Economist, lectura de referència, dóna suport a Obama. Ja queda menys. Jo m’hagués quedat amb la Hillary Clinton, principalment perquè és l’única que defensava un programa de cobertura mèdica universal. Però entre Obama i McCain em quedo amb Obama, tot i que em fa por que sigui un ZP a l’americana: bones paraules, grans decepcions. Tant de bo no sigui així. Poques vegades he vibrat tant com amb els discursos d’Obama, tant de bo es correspongui el diu i el que transmet amb el que farà (si guanya).
Dit això, m’agrada molt McCain. M’agrada però més el McCain senador liberal (a l’americana) que busca acords entre demòcrates i republicans, que ataca els lobbys i el pork barrel, patriota que posa el país per davant del partit, que el McCain candidat a la presidència: molt belicós (sempre ho ha estat), amb posicions hiper-conservadores (elecció de Palin), defensant l’herència fiscal de Bush que paradoxalment sempre ha atacat. Fa unes setmanes el propi The Economist demanava que McCain tornés a fer de McCain.
Aviat, la resposta: God Bless America!
