No cal ser molt hàbil per descobrir la càrrega política de tot el que vivim aquests dies. La constitució de la comissió d'investigació per l'ús il·legítim que va fer el ministre Fernández Díaz del ministeri per intentar trinxar el procés català. Les declaracions desesperades d'un pare que per evitar la presó a la seva filla està disposat a dir el que no havia dit fins ara i que fa encara més gran l'espasa de Dàmocles que alguns tenim la sensació que ens acompanya des de fa uns dies i les declaracions d'altres que sembla que amb els diners de tots es van fer el seu propi Palau. Si aquí hi sumem l'alt interès mediàtic que han despertat aquestes i altres coses de la setmana no ens hauria de costar d'entendre el cordó sanitari que molts ciutadans han posat entre ells i la política.
Totes les presumpcions d'innocència del món queden diluïdes en un embolic que té forma de bola de neu que es va fent més gran a mesura que avança. Portaveus de partits fent sentències sobre casos d'altres partits, alguns d'aquests que responen que els altres més i mitjans que hi posen cullerada. Cada vegada costa més veure la llum. A aquells a qui no ens agrada la corrupció però tampoc ens agrada la política-voltor, a la que no importa posar en risc la presumpció d'innocència per un grapat de vots, només podem esperar que això passi i tots ens veiem obligats a fer política.
I quan això hagi passat ens tocarà pensar, i molt, sobre què hem fet, per què ho vam fer i sobretot com podem evitar tornar a caure al mateix forat. Sigui quin sigui el desenllaç confio que ètica serà la resposta a totes les preguntes.
Sergi Miquel
Secretari general de la @jncatalunya – diputat al @congreso_es
