Sergi Tarrés i Sales

Dimarts, 6.2.2018. 17:17 h

INVESTIDURA O INVESTIDURA

           El mateix president Puigdemont, quan va ser investit amb la majoria de Junts pel sí i la CUP després del pas al costat del president Mas va dir, en el seu discurs al faristol, que més important que salvar una investidura era salvar la legislatura. Si bé han passat moltes coses des de llavors -qui s’enrecorda ja de la moció de confiança i el no als pressupostos que va donar la CUP!- val a dir que, malgrat tot, la dicotomia és la mateixa que llavors. La gent va respondre i va anar a referendar, un cop més, la majoria independentista el 21 de desembre. Llegir-ne més


Divendres, 26.1.2018. 12:11 h

TOTS ELS CAMINS PORTEN A LA CIUTADELLA

            “Perquè torni el President s’ha de votar al President” deia un lema de campanya de Junts per Catalunya. Segons qui especulava amb que vindria abans d’acabar la campanya però no, no va venir. I el van votar. I tan si el van votar! Contra pronòstic el President es va presentar a les eleccions il·legítimes del 21D i la majoria sobiranista va guanyar les eleccions. Una majoria que va aconseguir encapçalar el President que havia de tornar.             La nit del 21D, els sectors històricament convergents estaven eufòrics per haver evitat una sagnia electoral vaticinada per tots els indicadors demoscòpics. Llegir-ne més


Dimarts, 9.1.2018. 14:48 h

ÉS HORA D’ACTIVAR EL PLA “V”

Que el sobiranisme guanyés el 21D és quelcom difícil d’explicar sense recórrer a l’èpica. Els que volen que Catalunya esdevingui una república porten molt de temps guanyant batalles. És ben cert allò que va fer-se seu Junqueras quan, amb la seu de la vicepresidència ocupada per la Guàrdia Civil, digué que “sols el poble salva al poble” doncs aquest poble ha demostrat la seva resiliència tenint-t’ho tot en contra. Fins i tot hem hagut de superar obstacles que ens havíem posat nosaltres mateixos. Llegir-ne més


Dijous, 14.12.2017. 13:57 h

16 HORES AL DIA

Avui em ve de gust parlar-vos d’un company, un no qualsevol. Avui em ve de gust parlar-vos d’un bon noi. aquell bon noi que ens parlava d’història, d’èpica, d’herois, de ciència, des de la Tv i de la ràdio, aquell bon noi que va ser el primer alcalde independentista d’una ciutat important del Baix Llobregat, aquell bon noi que va presentar-se a les eleccions europees del llunyíssim 2009 com a cap de llista, aquell bon noi que va esdevenir president d’un partit polític tot i no haver-ne estat ni militant gràcies a la generositat de la bona gent d’aquest partit, aquell bon noi que sempre ens diu que hem d’estimar i acostar-nos a tothom perquè, al cap i a la fi, tots som del mateix país i tots som “dels nostres”, aquell bon noi generós que estén la mà a tothom per eixamplar les costures de les llistes electorals i fer-les el més semblants possible a la societat a la que aspiren representar, aquell bon noi que va prometre el 2012 que, contra tot pronòstic, aconseguiria portar l’Esquerra nacional del 5è al 2n lloc al Parlament i ho va complir, aquell bon noi que va ser capaç de fer entendre a tothom que el millor país es construeix des de la base, posant-lo en mans dels seus propis ciutadans, aquell bon noi que va ser capaç, en menys de dos anys, de capgirar els números de tot un país quan tothom deia que era impossible i, a més, organitzar i executar un referèndum d’autodeterminació amb tot un estat en contra, aquell bon noi que, malgrat que tot indicava que les guanyaria, sempre va intentar evitar les eleccions quan convocar-les no era el millor perquè el País avancés, Ara, aquell bon noi, es passa 16 hores al dia tancat a una cel. Llegir-ne més


publicitat

Dimarts, 28.11.2017. 00:00 h

LA VICTÒRIA

Només fa dos mesos escassos des del dia 1 d’octubre. El dia en el que ens vàrem preferir protegir unes urnes a protegir els nostres cossos. El dia de les portades que va veure tot Europa. El que va passar durant l’octubre, en especial a les seves acaballes, va filtrar un cert ànim de derrota entre la tropa, com si no s’hagués aconseguit res, com si aquella victòria del dia 1 no hagués tingut continuïtat sinó que només hagués servit per escriure-ho als llibres d’història com l’enèsima atzagaiada d’Espanya que no feia sinó fer abaixar el cap als catalans. Llegir-ne més


Sergi Tarrés i Sales logo rss

Llicenciat en comunicació audiovisual. També va estudiar física. D'esquerres i en l'estat transitori de l'independentisme amb moltes ganes de deixar d'estar-hi.

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.