Sergi Tarrés i Sales

Dimecres, 19.7.2017. 18:49 h

EL CONTRACTE DEMOCRÀTIC

Intentem fer un exercici mental de ficció política, d’imaginar el que seria veure un ministre del govern de Rajoy dient que està a favor de fer un referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Quina seria la reacció de tota la caverna? I de la resta dels seus companys de partit i de govern? I de la FAES? Encara ressona en alguns passadissos de Génova 13 el que Losantos deia de Gallardón quan aquest era alcalde de Madrid i per donar suport a la multiculturalitat de la ciutat o bé dir que amb la guerra d’Irak potser s’havien equivocat. Llegir-ne més


Dijous, 6.7.2017. 22:50 h

L’ENDEMÀ, PASSARAN COSES.

El procés participatiu del 9N va ser una mobilització sense precedents. Fou un moviment al carrer executat per l’anomenada societat civil que va aconseguir una imatge inaudita: centenars de milers de persones dipositant en una urna una papereta que parlava d’independència. I tot es va fer sense que es pogués afirmar amb rotunditat que s’havia soscavat cap llei de l’estat espanyol (no obstant, els tribunals, han acabat dictaminant que així fou però ja se sap que la justícia espanyola té poc de justícia i molt de política). Llegir-ne més


Dimecres, 21.6.2017. 22:36 h

LA DIGNITAT, 37 ANYS DESPRÉS.

El franquisme va tenir la continuïtat en la Constitució. El soroll de sabres i la por d’un poble acoquinat van fer-se eixordadors i pràcticament tothom va comprar que era “millor allò que res”. Una “democràcia” empaquetada amb la corona i la “indisoluble unidad de la Nación española” que només tenia com a alternativa òbvia una dictadura (o el que és el mateix en aquest cas: l’eternització d’una guerra i la seva conseqüent repressió). Aquella “transició” de “la Ley a la Ley” forçada per la pressió de la comunitat internacional i que va asseure a botxins i (algunes) víctimes a la taula de la negociació (i CAP a la banqueta d’un jutjat) va donar carta de naturalesa a la victòria del feixisme. Llegir-ne més


Dimecres, 7.6.2017. 21:30 h

L’IMPOSSIBLE?

Ja no és model de res, és només història. La presó Model, la “Modelo”, és d’aquelles icones que a tots ens porten funestos records. Es va inaugurar a principis del s. XX i es va començar a construir a finals del s XIX, havia d’esdevenir una revolució en el sistema penitenciari, d’aquí el seu nom, per modèlica i innovadora.  Es va construir seguint la tècnica del panòptic, com un asterisc vist des d’un pla picat, amb una torre central i els pavellons en forma de radi. Això permetia veure totes les galeries des del centre i a la vegada permetia que tots els reclusos tinguessin la sensació evident de que se’ls estava vigilant i així, sense que la vigilància s’estigués exercint de forma explícita constant, el pres tingués la sensació que sí era així. Llegir-ne més


publicitat

Dimarts, 30.5.2017. 21:37 h

LES COMISSIONS, LA MÀFIA I LES BANDERES

            La família Pujol, encapçalats pel patriarca i la matriarca, van comparèixer al Parlament de Catalunya. Ho van fer i ens van deixar talls de YouTube per la història, “hits” lamentables i que mai oblidarem, voltaran per l’univers cibernètic pels segles dels segles. En tot cas això és cosa seva, dels Pujol, són característics i representen una altra època en la que pensaven que ho eren tot en aquest país, una posada en escena que ja no es porta i que fa més gràcia (o pena) que res més. Llegir-ne més


Sergi Tarrés i Sales logo rss

Llicenciat en comunicació audiovisual. També va estudiar física. D'esquerres i en l'estat transitori de l'independentisme amb moltes ganes de deixar d'estar-hi.

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.