Sergi Tarrés i Sales


Dimarts, 3.4.2018. 15:52 h

EL BLANQUEIG

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix






         És bastant coneguda la pràctica del blanqueig de capitals dels que tenen diners sense declarar. No és res més que això de fer legal allò que no ho és, en termes crematístics, convertir en diners o capital legalitzat aquell que, sovint, prové d’activitat poc lícita. L’esclat mediàtic de desenes de casos de corrupció urbanística o política els últims anys ens han familiaritzat tan el terme que, com sol passar, hem corregut el risc de normalitzar-lo.

         El fet és que el blanqueig pot ser de molts tipus però últimament estem assistint a un blanqueig de la imatge d’alguns líders per part dels mitjans. Darrera d’això només pot haver-hi la mà dels que han manat sempre i que consideren amortitzades les cares que fins ara, públicament, els hi havien fet la feina bruta. Les han de substituir per figures noves que sembli que canviaran les coses a favor dels electors però que, en realitat, només faran el mateix de sempre. Allò del “fer veure que tot canvia perquè tot quedi igual”.

         A Catalunya han intentat passar el pinzell a Santi Vila. Els mateixos mitjans que estaven contra la declaració d’independència i que, a la vegada, van acabar fent campanya per Puigdemont -és a dir, mitjans suposadament afins al “sobiranisme”- i d’altres van dedicar uns dies a la pintura de manera intensa. Les primeres capes les van aplicar aprofitant l’avinentesa de que el conseller dimitit -que no cessat- havia publicat un llibre on s’hi vessaven unes quantes declaracions extemporànies i mitges veritats -fins i tot d’excompanys de govern que estan pagant preus altíssims a la presó- tot aprofitant la seva posició de confés per el règim al que aquest ha perdonat o, fins i tot, lloat -recordem les fotos del mateix Vila rient en una trobada amb M.Rajoy o amb Soraya-. Qui sap, qui sap, si hi té a veure allò que es deia en una gravació furtiva d’un dinar del PDECAT. Recorden no-sé-què d’un candidat autonomista en cas que les coses no anessin bé amb això de la independència? Potser algun dia ja se sabrà, potser.

         A Espanya, els rius de pintura blanca corren per el líder taronja: L’Albert Rivera. Un tipus al que no li tremola el pols per manar als seus diputats que abandonin a correcuita l’hemicicle del Parlament quan es parla de l’anul·lació de judicis del franquisme, per exemple. Un senyor que no te cap problema en votar contra la pujada del salari mínim interprofessional o proposar el “contracte únic”, una de les mesures més reaccionaries que es recorden en matèria laboral, i tot això mentre es defineix com a socialdemòcrata. Un senyor, criat a La Garriga, que va començar el seu camí en això de la política fent campanya contra la immersió lingüística i alimentant el mite de que el castellà, un idioma amb 500 milions de parlants, està en perill a Catalunya per culpa d’una llengua parlada per 10 milions.  Un senyor que afirma per activa i per passiva que no farà president a Rajoy, fins que ho fa. Un senyor que afirma que serà una oposició duríssima al PP i que no deixarà passar-ne ni una en matèria de corrupció però que, malgrat Bárcenas, els papers, la caixa B, les filtracions de les clavegueres de l’Estat, etc, manté el PP a la poltrona mentre acusa de colpistes als catalans que volen votar en referèndum.

Aquest home, el taronja, el que fins ara era la minyona, la crossa de l’Íbex35 ara apunta a nou líder messiànic, salvador de la pàtria. La premsa del règim, la caverna, porta setmanes cantant lloances a Rivera: que si la joventut, que si és monàrquic amb idees republicanes (¿?), que si creu que la constitució s’ha de canviar de tan i en tan i posar-la al dia -curiosament ha estat un dels més acèrrims defensors de l’immobilisme constitucional-, que si és el Macron espanyol, etc. Tota la premsa pàtria donant-lo com a flamant capdavanter dels sondejos electorals ens anticipen el que podria ser una gran maniobra de blanqueig destinada a entronitzar-lo. Ara només queda que la pòlissa d’assegurança de la supervivència del règim del 78, el PSOE, torni a estar apunt per activar-se i sigui la garantia de que Rivera és el president que piloti la segona transició. Rajoy i el PP han deixat la terra cremada però a la vegada abonada perquè la maniobra sigui un èxit.


El Rei? El Rei sempre és blanc i juga amb avantatge. 
        
 
        

lectures 788 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Sergi Tarrés i Sales logo rss

Llicenciat en comunicació audiovisual. També va estudiar física. D'esquerres i en l'estat transitori de l'independentisme amb moltes ganes de deixar d'estar-hi.

més informació

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.