- Publicitat -
Aquests dies a Catalunya esta molt a debat si s'ha de demanar als musulmans que siguin els primers a condemnar amb força els atemptats de Paris. Alguns discursos molt progressistes diuen que això és racisme i estigmatitzar a uns ciutadans d'una determinada creença religiosa i alguns molt conservadors diuen que els musulmans han de demanar gairebé perdó.
Però ahir el professor Sami Naïr a TV3 va posar sobre la taula un element molt interessant. Va afirmar més o menys que l'Islam europeu no existia i que els Musulmans europeus no havien estat capaços de modernitzar l'Islam compartint valors amb les societats modernes.
Jo entenc que és molt fàcil pels musulmans fer aquell discurs de que el que cal és treballar tots junts, i és evident que cal treballar junts. També és molt fàcil queixar-se de l'estigma social. Sí, i també tenen raó a queixar-se. Però tot això si no va acompanyat d'autocrítica coixeja i costa molt trobar autocritica al si de la comunitat musulmana.
Jo crec que si hi ha gent que mata en nom de l'Islam i això encara avui aixeca recels de la nostra societat cap als musulmans catalans és perquè no ens coneixem prou. Per tant cal que treballem per trencar tòpics. I en aquest aspecte és evident que tots hi tenim responsabilitat, però també és evident que els qui més responsabilitat en tenen són els musulmans que han de fer un esforç d'integració, de donar a conèixer, de relacionar-se més amb els autòctons.
Vull dir que l'energia que utilitzen en demanar un permís per construir una mesquita nova ha de ser proporcional a l'esforç que fan perquè l'entorn de la mesquita, els veïns i veïnes, hi puguin entrar -també les dones!-, puguin conèixer què s'hi fa i per què. Puguin sentir-se-la com a seva encara que no siguin musulmans. Cal aquest esforç, que en alguns casos hi és però amb més intensitat, i cal també un esforç d'autocrítica -que alguns, pocs, tenen-. Per què a Catalunya gairebé no hi ha queixes de musulmans contra altres musulmans? Per què si un Imam predica coses que no ha de predicar gairebé ningú ho denuncia i gairebé tothom acata? Per què la majoria accepten o ignoren, per tant toleren, que un senyor barbut vingui a explicar-lis com han de viure la vida, com han de vestir o relacionar-se amb els autòctons? I és que no cal arribar a predicar terrorisme perquè algú es queixi. I d'acord, no tots els imams diuen aquestes coses, però una part si i públicament són impunes per la pròpia comunitat.
Jo no crec en cap religió per sort o per desgràcia, no ho sé. Ho dic perquè ningú m'inclogui com a catòlic ara si dic que és evident que l'església catòlica és molt conservadora però que cada vegada ho és menys, i condiciona menys la vida dels creients, perquè hi ha moltes persones des de dins que treballen per modernitzar-la, hi ha moviments organitzats interns que no tenen por a denunciar un determinat bisbe quan fa unes declaracions que no hauria d'haver fet. I que un catòlic critiqui a un determinat bisbe, o defensi que la religió s'ha de modernitzar i abraçar nous models de família no vol dir que deixi de ser catòlic o sigui un mal catòlic. Al contrari és un catòlic que es preocupa de la seva religió.
Quan els musulmans catalans perdin la por a ser crítics amb si mateixos i de promoure aquells elements de modernització de la seva religió dins els valors europeus serà molt més fàcil perdre l'estigma que no pas queixant-se permanent, blindant-se o veient qualsevol critica com un atac al llibre sagrat. Serà en aquest punt de fermesa, quan majoritàriament no acatin per inèrcia i siguin capaços d'elegir entre un Imam 'progressista' o un que prohibeix donar la mà a les dones, on ens trobarem i serà més fàcil que treballem junts. Que és com ha de ser, junts, però arraconant aquells que no volen que ho fem, aquells que creuen que els nostres valors no son compatibles. I sé que en generalitzar en aquest editorial sóc injust, generalitzar mai no és de justícia. Però que ningú es prengui això com una critica, mes aviat com un consell d'amic que vol ajudar. Bon dia a tothom!
www.ericbertran.cat
Publicitat
