Avui Ada Colau ha hagut de retirar els pressupostos per al 2016 de l’ordre del dia de la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament per falta de consensos entre els grups de l’oposició. Només la CUP ha expressat el seu suport al govern municipal, mentre que ERC i PSC s’han abstingut i CiU, PP i Ciutadans han votat en contra. En canvi, ahir, l’alcaldessa va assolir amb prou feines l’aprovació provisional de les ordenances fiscals reguladores dels tributs municipals per a l’exercici 2016. Ho va aconseguir amb el seu “vot de qualitat”, necessari per la paritat entre vots favorables i vots contraris, i gràcies a l’abstenció del grup municipal d’Esquerra Republicana. Com va explicar el líder republicà, Alfred Bosch, l’abstenció va ser necessària per evitar que el ple rebutgés la tramitació amb una consegüent pujada dels impostos indistintament per a tots els barcelonins i no només per al 22% que patiran la pujada de l’IBI proposta pel govern municipal. Amb aquesta aprovació, doncs, encara hi ha marge per seguir negociant i ERC continuarà reclamant unes ordenances progressistes i progressives, on la contribució sigui proporcionada a les possibilitats de cada persona. Així mateix, seguirà negociant l’aprovació dels pressupostos per a la qual el portaveu del grup municipal, Jordi Coronas, ja havia anunciat que exigirà diverses mesures relatives a ocupació, transport públic, educació, rehabilitació d’habitatges i TIC. Segons sembla, però, les negociacions s’hauran de fer sense l’alcaldessa, ja que Ada Colau s’ha compromès a participar activament en la campanya electoral per a les eleccions generals al costat de Pablo Iglesias i Xavier Domènech, imposat per ella mateixa com a cap de llista després que Podemos vetés la seva parella.
Això dit, potser aquesta mancança serà fins i tot un avantatge per a la política municipal barcelonina, ja que, després de 4 mesos de la investidura d’Ada Colau com a alcaldessa de la Ciutat Comtal, el que crida l'atenció és el fet que les úniques mesures encertades pel govern municipal –tret de les que constitueixen continuació de l’activitat del govern anterior– són aquelles impulsades pel grup municipal d'ERC que, tot i ser a l'oposició, a poc a poc està intentant realitzar el seu programa electoral. Admeto que, al principi, aquell vot favorable a la investidura per part dels republicans m’havia enutjat força, tot i que n’Alfred Bosch ho havia aclarit des del principi que només havia estat un vot de confiança que no pressuposava cap acord amb Barcelona en Comú. De fet, Colau hauria estat alcaldessa també sense aquell vot i només s’hauria pogut evitar mitjançant una aliança amb partits històricament oposats pel que fa principis i objectius, com ara PP o C’s. Aleshores, un cop apartades les primeres reaccions instintives, vaig començar a mirar els esdeveniments d’una altra perspectiva i vaig trobar 10 motius per seguir confiant en el partit al qual havia donat el meu suport durant la campanya electoral per a les municipals. I ara, després de 4 mesos, puc afirmar que no vaig equivocar-me.
Doncs bé, atès que les primeres mesures adoptades pel govern municipal no van ser gaire encertades –en realitat, no ho van ser gens–, els regidors del grup municipal d’Esquerra Republicana, en canvi, van començar de seguida a picar pedra també per intentar posar remei als despropòsits realitzats per Colau i companys. Per exemple, pel que fa les greus conseqüències de la moratòria hotelera –contra la qual, pel que sembla, unes quantes empreses del sector ja han presentat recurs al TSJC–, els republicans van proposar la realització d'un Pla Estratègic de Turisme, vàlid fins al 2020, amb l’objectiu de descentralitzar l'oferta turística a tota la ciutat, i no només als barris ja saturats, a més d'acabar amb els habitatges turístics il·legals. I va ser el grup municipal d'ERC que va proposar l'elaboració d'un Codi Ètic per garantir la transparència de les contractacions -sobretot per evitar que els polítics puguin distribuir càrrecs de confiança a amics o familiars, com estava passant a l’Ajuntament de Barcelona-, i dels salaris de regidors, gerents, etc., i la renúncia a les dietes complementàries.
De la mateixa manera, van ser els regidors d’Esquerra els que van reunir-se amb els sindicats de la Guàrdia Urbana per apaivagar l’enuig sorgit dins el cos policial per l'actitud de rebuig de l'alcaldessa vers la policia en general, i que van comprometre's a treballar perquè la policia municipal tingui els recursos necessaris per fer dignament la seva feina. I també van començar a buscar solucions per al fenomen del “top manta” que va eixamplar-se pels carrers de la ciutat a causa de la reduïda presència policial amb motiu del veto de l’alcaldessa a la realització d’hores extres. Així mateix, va ser el grup municipal presidit per Alfred Bosch que va demanar que Barcelona esdevingués “ciutat refugi” i emprengués les mesures necessàries per acollir els refugiats de guerra sirians, prec acceptat per l'alcaldessa que fins i tot va aprofitar-ho per organitzar un viatge a Alemanya.
Al setembre, els regidors d’Esquerra Republicana van seguir treballant per a la ciutat, intentant complir els projectes inclosos en el seu programa electoral i proposant 100 inversions –22 de les quals aprovades en el ple del 30 d’octubre– amb les quals resoldre situacions que els veïns reclamen des de fa temps, sense haver de crear noves despeses corrents ni recurrents. Entre aquestes, per exemple, van instar i aconseguir acordar amb el govern municipal que les obres del Mercat de Sant Antoni s'accelerin per tal de tenir-les enllestides durant el tercer trimestre del 2017. De la mateixa manera, el govern municipal va acceptar el prec d'ERC perquè la Unitat de Règim Intern de la Guàrdia Urbana passi a dependre de l'alcaldia i les dependències d'aquesta unitat siguin dins l'estructura de l'Ajuntament.
El mes següent, el ple va aprovar la proposta d'ERC perquè, en els propers mesos, es concreti el desplegament de la llei LGTBI, i també va acceptar el prec perquè l'Ajuntament treballi amb entitats de banca ètica i s'estableixin noves fórmules de relació amb els bancs per tal de garantir els drets dels ciutadans com, per exemple, l'habitatge. A més a més, els republicans van aconseguir que la Comissió de Drets Socials aprovés la seva proposta per tal de garantir la gratuïtat de les activitats culturals i esportives municipals a les persones amb risc d'exclusió social. Així mateix, la Comissió d'Economia i Hisenda va aprovar que la campanya de promoció del comerç de proximitat es faci durant tot l'any i no només per Nadal, i també als mitjans de comunicació de l'Ajuntament, com ara BTV o la web de la corporació municipal. I també va aprovar-se la proposta perquè se sancionin les discriminacions en locals d'oci, i la Comissió d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat va acceptar que l'Ajuntament prioritzi l'arribada del metro als barris de La Marina durant l'any vinent, a més de la creació d'una nova línia de bus entre l'Hospital del Mar (Ciutat Vell) i l'Hospital de l'Esperança (Gràcia).
En ocasió de l'últim ple, el passat 30 d’octubre, va acceptar-se el prec d’ERC perquè l’Ajuntament elabori un pla de salut mental adreçat a la infància i la joventut, pla que haurà de centrar-se en l’educació, la formació, la prevenció i el tractament de les malalties mentals juvenils. A més, els republicans van exigir que l'Ajuntament rebutgi la inclusió del Consorci de la Zona Franca en els pressupostos generals de l'Estat, ja que aquesta mesura pot interpretar-se com a intenció del ministre d’hisenda de condicionar les actuacions del consorci mateix i, com va explicar Alfred Bosch a través de la seva pàgina web, “respon a l’estratègia recentralitzadora que durant els darrers 4 anys ha seguit el govern del PP”. La proposta va ser aprovada i, per tant, el Conseller Delegat del Consorci en defensarà l'autonomia mentre que la seva presidenta farà el que calgui per augmentar la participació de les institucions catalanes i vetllar pel correcte desenvolupament i el compliment de projectes estratègics. En darrer terme, Bosch va demanar la dimissió del president del Comitè Executiu del Consorci –nomenat pel Consell dels ministres–, Jordi Cornet, perquè “no pot ser que actuï contínuament com a cap de campanya del PP”, i va encoratjar la presidenta “a utilitzar les atribucions que té per aturar aquest atac” dels populars.
En conclusió, a aquestes alçades de la peŀlícula crec que valdria més que Colau demanés sense embuts als republicans que entressin al govern, ja que cada dia es fa més evident que aquesta seria l’única manera per aconseguir aquell canvi social que l’electorat barceloní creia que podia assegurar-li un partit sense preparació ni experiència com Barcelona en Comú.
