“Un perill disfressat de patriota“, havíem alertat fa poc més d’un any parlant de Pablo Iglesias i subratllant les seves aspiracions dictatorials. I no ens havíem equivocat. Tot i haver-se hagut de conformar a la tercera posició conquistada en ocasió de les eleccions del 20 de desembre, Pablo Iglesias reclama la vicepresidència i la meitat dels ministeris del govern espanyol, subordinant el seu suport a la investidura del líder del PSOE, Pedro Sánchez, a l’acceptació de les seves ambicioses condicions. Pablo Iglesias ja ho té tot plantejat, al seu cap ja té el mapa del nou organigrama, amb repartició dels ministeris ja existents i fins i tot dels que li surtin fantasiosament de la boca segons l’ocasió i segons l’interlocutor, com el graciós ministeri de la plurinacionalitat pensat justament per coŀlocar-hi el cap de llista d’En Comú Podem, Xavier Domènech, que mesos enrere havia inspirat també la institució del comissionat de Memòria Històrica de l’Ajuntament de Barcelona, precisament creat per a ell per Ada Colau.
Pedro Sánchez, però, a través del seu compte de Twitter, ha recordat al líder podemita que Espanya necessita solucions i no cadires, tot i la disponibilitat al diàleg amb les forces progressistes. Una mica el contrari respecte al que passa a l’Ajuntament de Barcelona on l’alcaldessa intenta convèncer els partits d’esquerres de l’oposició, començant per ERC, perquè entrin al govern assegurant-li la majoria absoluta, i Esquerra Republicana, per la seva banda, rebutja l’oferta preferint parlant de projectes concrets i no de repartició de càrrecs.
Ara bé, tampoc la batllessa barcelonina, Ada Colau, no amaga la seva desmesurada ambició personal i avui, ella també acompanyada per l’omnipresent Domènech –inspirador oficial de nous càrrecs a ell destinats–, ha anunciat al món la seva intenció de refundar l’esquerra catalana mitjançant un procés que culminarà en la creació d’un nou partit, definit com un “nou espai polític a Catalunya”, deslligat d’altres formacions com, per exemple, ICV o Podemos i que superi les “sopes de lletres” –es veu que En Comú Podem només és una “sopa de paraules”– i les dinàmiques actuals de les esquerres. L’alcaldessa de la capital catalana ha explicat que això es farà des de “l’experiència” acumulada fins ara per Barcelona en Comú, que lideraria el projecte, i altres formacions que van assolir alcaldies en ocasió de les últimes eleccions municipals. “Hem obert un debat a Barcelona en Comú des de l’experiència de govern que estem acumulant”, ha dit l’alcaldessa, presumint de resultats i èxits que la ciutat de Barcelona encara està esperant, ja que les úniques mesures encertades pel govern municipal –tret de les que constitueixen continuació del govern anterior– són aquelles impulsades pel grup municipal d’ERC. Colau ha explicat que no s’està parlant d’una coalició, sinó “d’un espai que vagi molt més enllà de les lògiques partidistes”, amb Barcelona en Comú com a exemple, format per persones que no venien de cap formació política.
Xavier Domènech, però, ha estat molt més clar pel que fa als objectius d’aquest nou partit. “Estem en condicions de produir una alternativa de país”, ha declarat sense mitges tintes, confirmant que Barcelona ja s’ha tornat massa petita per a les ambicions de la seva formació. Ada Colau fins i tot ha estès la mà a formacions d’esquerra independentista com les que ja havia entabanat abans de les eleccions espanyoles amb el discurs sobre un hipotètic referèndum, començant per la CUP i “la part més catalanista del PSC”. “Hi serà benvingut tothom”, ha conclòs la batllessa, deixant ben clar que les portes estarien obertes només per als que reconeguin el seu paper de reina.
