“Puigdemont és més accessible que Mas”, diu Ada Colau oblidant-se d’haver insultat i acusat injustament l’expresident durant la campanya electoral per a les municipals
Segons l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, “és una persona molt més accessible que Artur Mas”. Ho ha declarat aquest matí en ocasió de l’entrevista a “El matí de Catalunya Ràdio”, expressant la seva satisfacció per la trobada de dijous passat amb el president, reunió durant la qual els dos representants de les màximes institucions catalanes van arribar a un acord polític sobre la segona fase de construcció de la línia de metro fins a la Zona Franca.
Preguntada per la Mònica Terribas sobre els motius d’aquesta impressió, Ada Colau ha exposat la seva hipòtesi segons la qual “potser depèn del context i de les circumstàncies”, ja que va conèixer Artur Mas, quan “aquest estava en un moment molt complicat, de cansament i crispació”. La batllessa de la capital catalana, però, ha omès de recordar que, durant els mesos de la campanya electoral per a les eleccions municipals, més d’una vegada va titllar l’aleshores president de la Generalitat de mafiós i de corrupte, sense cap investigació a càrrec seu ni cap sentència judicial que ho confirmés. Potser s’esperava que, un cop esdevinguda alcaldessa, Mas oblidés els insults i les falses acusacions i li posés la catifa vermella. Però les paraules no s’esborren tan fàcilment i llavors, potser, la raó per la qual Artur Mas és una “persona menys accessible” que el nou president no és tan misteriosa…
La pròrroga del contracte amb la multinacional Telefònica
Així mateix, durant la campanya electoral, els mateixos insults van ser adreçats a l’aleshores alcalde Xavier Trias, ell també acusat de màfia i de tota mena de corrupteles només pel fet de ser convergent; i ara, un cop conquerit l’escó de batllessa, Ada Colau ha descobert que hi ha coses que no poden fer-se de manera diferent. A la pregunta de la Terribas sobre la pròrroga del contracte amb la multinacional Telefònica –pròrroga que Ada Colau, que acabava de guanyar les eleccions, va demanar que no se signés perquè calia incloure-hi clàusules socials que garantissin els drets dels treballadors–, l’alcaldessa, que acaba de signar l’adjudicació per una xifra de 3,2 milions d’euros, s’ha justificat apeŀlant a la “maquinària burocràtica i a les regles de la contractació que no depenen només de l’Ajuntament, sinó també de la Unió Europea”. Colau ha lamentat que no té tot el marge que voldria a l’hora de posar les clàusules dels contractes i que, més endavant, “hi haurà grans contractes que tampoc els pot fer qualsevol, ha de ser una gran companyia que tingui capacitat de donar servei a tot l’Ajuntament de Barcelona”.
Per fi, potser, Ada Colau ho ha entès que tampoc Xavier Trias, durant el seu mandat, tenia tot el marge que hauria volgut, i ell també havia d’enfrontar-se a la “maquinària burocràtica” i a les “regles de la contractació”, sense necessàriament ser mafiós o corrupte. I tampoc en aquest cas les paraules no s’esborren.
