Els diaris digitals ens agraden també perquè ens ofereixen la possibilitat de comentar immediatament el que estem llegint, sense fer cua a Correus per enviar una arqueològica “carta al director“ i sense comptar fins a deu abans de prémer el botó “envia”. Aquell espai buit on se’ns convida a comentar, és com un pastís al davant del qual se’ns fa la boca aigua, i no ens hi sabem resistir!
Dit això, hi ha una categoria de lectors de diaris digitals que aspiren a la funció social de venjadors gramaticals i que sistemàticament ho comenten tot a fi de preservar la puresa del lèxic o la sintaxi emprada pel periodista o pel blogaire de torn. Ara bé, com que avui em sento particularment sàvia i generosa, voldria proposar una llista de comprovació que aquests senyors comentaristes serials podran fer servir a l’hora de redactar els seus comentaris, una llista de bons propòsits per a aspirants a correctors d’esborranys. Doncs bé, aquesta és la llista:
1. Abans de titllar d’errada una paraula desconeguda, cal recordar que existeix una eina molt útil que es diu “diccionari”. No crema els dits si el toquem i no ens cegarà si l’obrim. Fins i tot n’existeixen unes versions digitals, gratuïtes, que podrem endur-nos pertot dins el nostre mòbil. Per tant, abans de proposar una alternativa a una paraula que no coneixem, busquem-la al diccionari. Potser aprendrem alguna cosa nova.
2. Abans de comentar seriosament un text, preguntem-nos si ha estat escrit amb la mateixa serietat o si s’ha fet servir aquella coseta que es diu “ironia”. I quan no en tenim prou, d’ironia, podem anar a l’hospital més proper a veure si ens en poden injectar una miqueta.
3. Un cop comprovat que la paraula existeix, fem-la servir nosaltres també. Recordem que la llengua és important, les paraules ho són. Els idiomes evolucionen contínuament i cada any els diccionaris acullen unes quantes paraules noves entrades en el llenguatge comú; així mateix, les paraules poden desaparèixer si deixem d’emprar-les i és una llàstima. Hi ha més maneres per expressar un mateix concepte, per descriure un mateix objecte, per exposar el mateix pensament. Doncs intentem utilitzar-les, totes aquestes paraules. No ens aturem al davant de l’objecció “però això ja no ho diu ningú”, perquè nosaltres no som “ningú”.
4. Si la paraula existeix, tampoc no ens aturem al davant de l’observació que “no l’entendrà ningú”, ja que aquest senyor “ningú” no té els ditets encarcarats; ell també pot obrir un diccionari de tant en tant i aprendre una paraula nova, si encara no la coneix.
Amén.
