Avui, després d’unes setmanes d’incomunicació, Pedro Sánchez s’ha tornat a reunir amb Pablo Iglesias a fi d’assolir un acord que, probablement, permetrà la seva investidura com a president del govern espanyol. Al matí, Iglesias feia pinta d’adolescent abans d’una cita amorosa llargament esperada després d’una baralla i s’ha inflat d’autocomplaença ensenyant als seus seguidors del Twitter el regalet que tenia previst oferir al seu promès: un llibre sobre el bàsquet per poder presumir públicament de la dedicatòria oportunament estudiada pel seu equip de comunicació, presumiblement el mateix equip que –per entendre’ns– fa temps va renyar-lo per la seva supèrbia i arrogància, i va estudiar per a ell una altra “versió“, més idònia per entabanar l’electorat. Ara bé, avui Pedro & Pablo s’han trobat pel carrer, s’han fet moixaines al davant dels fotògrafs, s’han tancat xiuxiuejant per dues hores i han tornat a comparèixer per anunciar el veredicte en roda de premsa.
Concretament, Pedro Sánchez ha anunciat l’obertura d’un diàleg a tres bandes entre PSOE, C’s i Podemos mentre que Pablo Iglesias, per la seva banda, ha baixat la cueta acceptant la presència del tercer membre de la tríada, ha renunciat a les seves pretensions sobre la meitat de les poltrones de l’executiu espanyol, i també ha deixat entendre molt clarament que, ara, tant li fa si Catalunya obtindrà o no la celebració d’un referèndum. És més, ha demanat a Sánchez que la qüestió catalana sigui negociada entre (fixeu-vos-hi bé!) Miquel Iceta i Xavier Domènech! Gràcies a Iglesias, PSC i En Comú Podem, dos partits no independentistes, hauran de negociar el futur de Catalunya! Però, sincerament, algú havia cregut de debò que Podemos reclamés un referèndum sobre la independència de Catalunya? Us havíeu deixat entabanar pel coletas? Mireu que la seva posició sempre ha estat molt clara: monàrquic i unionista. O ja us n’heu oblidat, de quan, per exemple, va desertar una marxa en favor de la tercera república per poder presenciar a la visita del rei al Parlament europeu? O creieu que no ho sàpiga, Pablo Iglesias, que Pedro Sánchez governarà Espanya en nom dels poders fàctics que li estan donant suport perquè assoleixi la investidura?
Us anuncio que, amb Sánchez al govern, Espanya haurà d’enfrontar-se a unes polítiques d’austeritat pitjors que les dutes a terme fins ara pel govern Rajoy. I Pablo Iglesias, ja no crida contra l’austeritat ara que l’han inclòs com a peó dins el joc dels poderosos? El líder del PSOE ja sap molt bé què haurà de fer perquè ja fa mesos que va rebre les directrius dels alts representants del món bancari i financer mundial. I també des de la Unió Europea –Consell Europeu i Troika (Comissió Europea, BCE i FMI)– ja posen les bases perquè compleixi el seu “mandat”, preveient per endavant les retallades declarades “necessàries” i pronosticant una crisi que servirà d’excusa per desmantellar l’estat del benestar, imposant canvis perjudicials de les lleis laborals, esborrant drets dels treballadors ja adquirits des de fa temps, baixant la cobertura sanitària i la seguretat social, etc. I què farà Iglesias aleshores? Efectivament, el manifest inicial de Podemos –lluita a les polítiques d’austeritat, recuperació de la sobirania nacional, etc.– no estava malament i les coses haurien pogut anar d’una altra manera si el partit no hagués estat encapçalat per un aspirant dictador víctima de la seva mateixa vanitat, que actua amb prepotència amb els seus companys però acota el cap servilment al davant de la casta, que sigui un rei o una família de bancaris. Al capdavall, Iglesias és l’aliat perfecte per al PSOE: una figura feble moguda per l’ànsia de protagonisme i pel desig de poder personal. Per tant, vagi com vagi, a Espanya serà un fracàs.
