Stella Firinu


ERC doble fletxa Dimecres, 27.4.2016. 19:00 h

Els grans líders sempre són qüestionats

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 15 vots )
valorar_carregant carregant


Comparteix







Etiquetes
La setmana passada, Alfred Bosch va anunciar que Esquerra Republicana votaria a favor de l’ampliació pressupostària proposada per Ada Colau, ja que havia assolit que s’hi incloguessin totes les propostes avançades pel seu grup i que constitueixen el compliment de part dels compromissos assumits durant la campanya electoral.

Com era previsible, no tots els barcelonins van entendre aquesta decisió i els detractors de la Colau van adreçar-li tota mena de crítiques infundades que ara intentaré desmuntar una rere l’altra.

Per començar, hi ha qui encara no ha entès la diferència entre el suport a una mesura concreta –com, per exemple, el vot favorable a l’aprovació de les ordenances fiscals– i el fet de formar part del govern municipal. Doncs bé, fins ara ERC no ha acceptat cap invitació a formar part del govern municipal i està a l’oposició, si bé això no li prohibeix aprovar les mesures que consideri oportunes i beneficioses per a la ciutat. És més, són els mateixos republicans que reclamen la formació d’un govern de canvi real tal com van demanar els ciutadans, un govern que inclogui ERC, BEC i CUP com a forces de transformació social i de nova política, que no ignori el pes de CiU com s’està fent actualment i que no segueixi fent vella política amb el PSC.

La segona categoria de criticaires és la que ha entès que ERC està a l’oposició, però li retreu la manera d’exercir-la. "Una oposició feble", diuen, com si fer oposició volgués dir muntar necessàriament un combat de boxa. Doncs no funciona d’aquesta manera. També existeix l’oposició constructiva que, sovint, a llarg termini, és la millor manera per obtenir uns resultats, per aconseguir uns objetius, si se’n tenen. Altrament, més que oposició, només seria una represàlia per castigar qui, ens agradi o no, va guanyar les eleccions.

A continuació, hi ha qui exerceix una crítica més fantasiosa i elaborada, retraient als republicans cada vot favorable a qualsevol iniciativa del govern municipal pel fet que, al Parlament, els diputats de Catalunya Sí Que Es Pot voten sistemàticament en contra de les iniciatives del govern de la Generalitat. Segons sembla, doncs, la invocació de la tècnica de la represàlia continua. Els electors demanen que els seus representants polítics exerceixin la represàlia oblidant que s’està parlant d’institucions diferents, cadascuna amb les seves competències i els seus mecanismes, i se sap que a cada plaça s’ha de ballar el ball que toquen. O per què no ho preguntem als veïns de la Zona Franca si estan disposats a esperar altres 3 anys per poder gaudir del metro i només per venjança contra Franco Rabell i Coscubiela?

I també hi ha qui reclama que els republicans exigeixin l’adhesió a l’AMI a canvi de l’aprovació de les mesures fins ara recolzades, com si l’adhesió a l’AMI pogués fer abaratir més encara el transport públic per als joves o garantís la construcció dels equipaments que els ciutadans reclamen i que, de mica en mica, s’està intentant dur a terme amb el que es té a l’abast, aprofitant el que, ara, es pot "esprémer". Fes-te aigua, canvia de forma i adapta el teu camí al que t’envolta.

Quan falten altres arguments contra els republicans, s’acusa Alfred Bosch d’actuar "per la cadira", com si no la tingués ja, la seva de president del seu grup –perquè la d’alcalde segur que la Colau no la hi deixa–, i com si no hagués pogut tornar a ocupar el seu escó al Congrés si ho hagués volgut. "Com a diputat al Congrés m’agradava", no és això el que diuen els que li retreuen el suport a l’amplicació pressupostària? Però va triar i continua triant la seva ciutat.

Per concloure, estem tots molt feliços que Ada Colau estigui tastant la seva pròpia medicina, ja que va fer una campanya electoral sencera basada en l’odi contra els adversaris polítics, i ara tot aquell odi se li gira en contra, ara és ella el blanc. Així i tot, dissortadament, encara caldrà aguantar-la per un temps. Mentrestant, tenim dues alternatives: podem seguir queixant-nos sense remei per ulteriors tres anys, com una lletania infinita, o bé podem triar la resiliència, intentant tirar endavant tot i el caos d’un govern incapaç. I mentre els refractaris segueixen discutint sobre aliances improbables i mocions de censura improposables, Esquerra Republicana continua picant pedra en benefici de la ciutat. Bravo!

lectures 2739 lectures comentaris 4 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#4
BEJOTA fletxa bcn
28 d'abril de 2016, 15.41 h



La UE no rep Puigdemont

Primer viatge oficial a l'estranger, però només aconsegueix reunir-se amb el president de Flandes i el del Parlament federal.

N.B. ON ÉS EL RECOLZAMNT INTERNACIONAL ?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#3
BEJOTA fletxa bcn
28 d'abril de 2016, 15.40 h


POLÍTICA, Ahir a les 19:43h.

La UE no rep Puigdemont

Primer viatge oficial a l'estranger, però només aconsegueix reunir-se amb el president de Flandes i el del Parlament federal


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
Carles fletxa Barcelona
27 d'abril de 2016, 22.18 h

Totalment d'acord. Bona reflexió!


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 1

item
#1
27 d'abril de 2016, 22.16 h

És una llàstima que no sigui ell l'alcalde, és l'únic que posa la ciutat al damunt dels interessos personals


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 2

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.