El passat 22 d’abril, el president dels Estats Units, Barack Obama, va viatjar a Londres amb motiu de l’aniversari de la reina Elisabet II i va aprofitar l’ocasió per declarar de manera contundent la seva contrarietat a l’anomenat Brexit, és a dir, l’eventual sortida del Regne Unit de la UE que els anglesos hauran de decidir el proper 23 de juny mitjançant un referèndum. En particular, durant la roda de premsa conjunta amb el primer ministre britànic, David Cameron, Barack Obama va insinuar que, en cas de sortida de la UE, serà difícil que els anglesos puguin seguir signant acords comercials amb els EUA, ja que la UE mateixa i els seus estats membres tindran la prioritat. En canvi, segons va reiterar també en ocasió d’una entrevista a la BBC, eventuals negociacions entre el Regne Unit i els EUA podrien durar fins a 10 anys, ja que no podrà assolir-se cap acord més ràpid que no pas amb la UE. Per aquests motius, a través d’un editorial publicat pel diari britànic The Telegraph, rotatiu notòriament euro-escèptic, Obama va convidar els ciutadans britànics a votar a favor de la permanència dins la UE. “As your friend, let me say that the EU makes Britain even greater”, va ser el titular de l’article.
La intromissió del president americà pel que fa al futur del Regne Unit va provocar les reaccions indignades dels euro-escèptics que van denunciar el xantatge contingut en aquestes paraules. L’alcalde de Londres, Boris Johnson, va titllar Obama d’hipòcrita, ja que els EUA no comparteixen la seva sobirania amb els pobles veïns com haurien de fer els anglesos si es quedessin dins la UE. Johnson va atribuir les paraules d’Obama a l’odi ancestral que probablement encara té vers el Regne Unit a causa dels seus orígens kenyans.
D’altra banda, segons un altre reportatge publicat pel Telegraph, el president americà tindria altres raons per defensar la subsistència de la Unió Europea que, segons sembla, va néixer com a primer experiment dels americans en vista de la creació d’un únic govern mundial per ells mateixos liderat. Això seria confirmat per uns documents desclassificats del Departament d’Estat de la CIA (Central Intelligence Agency) que demostrarien que la UE va ser, des del principi, un projecte dels Estats Units que en finançaren secretament la creació sota les administracions de Truman, Eisenhower, Kennedy, Johnson i Nixon.
Fins i tot l’anomenada declaració Schuman –signada el 9 de maig de 1950 pel ministre d’Afers Exteriors francès Robert Schuman–, que segellà la reconciliació entre França i Alemanya un cop acabada la segona guerra mundial i que portaria per etapes a la creació de la Comunitat Europea, va ser predisposada per l’aleshores secretari d’Estat nord-americà Dean Acheson. I va ser el govern liderat pel president americà Harry Truman que amenaçà els francesos de tallar l’ajuda del pla Marshall amb l’objectiu d’imposar unes determinades relacions amb Alemanya en els primers anys de la postguerra.
Així mateix, van ser els EUA que van treballar secretament per empènyer el Regne Unit cap a la UE d’on, ara, no voldrien que sortís. Segons els documents esmentats, la incorporació del Regne Unit hauria estat prioritària en el projecte americà de construcció de la Unió i alguns dels seus fundadors fins i tot haurien cobrat de la CIA. És més, la CIA hauria actuat per preservar la dependència d’Europa de Washington, impedint la recerca de fonts alternatives de finançament. I també la creació de la moneda única seria un projecte elaborat a Washington d’on, el 1965, hauria estat enviada una carta amb la qual s’hauria encarregat el vicepresident de l’aleshores Comunitat Econòmica Europea de tirar-lo endavant d’amagat, evitant qualsevol discussió fins que l’adopció d’aquestes propostes esdevingués pràcticament inevitable.
I ara, després de l’intent fracassat de Grècia que va haver d’acotar el cap tot i la voluntat contrària dels seus ciutadans, assistim a l’enèsim cas d’un país que intenta sortir democràticament de la UE, però, pel que sembla, la teranyina està molt ben teixida.
