Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La pesadesa inaguantable de la CUP

|

- Publicitat -

Nosaltres no ho podem entendre. Deu ser que som massa capitalistes. Per exemple, no entenem que els Mossos constitueixen l’onzena plaga d’Egipte, la propietat privada és la torre de Babel dels temps moderns i els comptes bancaris acabaran atraient el càstig diví de la pluja de foc. I això deu ser també la raó per la qual no podem entendre que vetar uns pressupostos no vol dir vetar-los. Els antisistema, en canvi, sí que en saben un munt, de pressupostos, ja que se sap que el sectarisme i l’enveja sempre han estat els millors motors de l’economia d’un país, però sobretot en saben immensament de vetos.

“Avui la CUP no veta res, ni ha decidit fer cap veto”, va declarar ahir la diputada cupaire Eulàlia Reguant mentre anunciava en roda de premsa que… la CUP mantenia el veto als pressupostos! Els anti-tot no exclouen l’acord sobre uns nous pressupostos aquest mateix any o l’any que ve, si s’accepten les seves imposicions,  i tampoc no donen per acabat un acord ja mort i podrit. Els cupaires –tant primmirats com al·lèrgics als canvis d’indumentària– van mostrar-se profundament ofesos per no haver estat cridats a pactar els pressupostos abans del seu tràmit parlamentari, oblidant els acords ja signats i, sobretot, l’objectiu final que hauria de prevaler sobre les rebequeries d’uns fills de papa que juguen a fer la revolució per haver crescut amb els dibuixos animats sobre la presa de la Bastilla. I mireu que els pediatres de l’època ho deien, que no devia ser bona tanta televisió.

Publicitat

I les rialles de les cupaires? Decideixen que bloquegen una nació sencera i ho anuncien tan felices que, si esternuden, els surten confeti! Encara avui, la playmobil Anna Gabriel no podia amagar la seva satisfacció als micròfons de Catalunya Ràdio mentre recriminava als de Junts pel Sí d’haver provocat el rebuig dels il·luminats per “com s’ha gestat la negociació”, és a dir, per haver entrat a registre els pressupostos sense el seu beneplàcit. La Gabriel ha lamentat que, per a la coalició de govern, l’augment de la despesa social només seria una concessió a la CUP i no una necessitat de la societat, fent cas omís del fet que cada augment de la despesa hauria d’acompanyar-se a un augment (potser ara impossible) de les entrades. Economia domèstica, madame!

I ara, amb permís, em sembla que hauré de córrer al bany. La CUP, últimament, fa aquest efecte…

Publicitat

Opinió

Minut a Minut