El 26J va començar la nova temporada de la telenoveŀla infinita protagonitzada pels líders dels principals partits espanyols que segueixen disputant-se la presidència del govern amb el perill de la necessitat d’una tercera volta de les eleccions generals.
Això dit, no us sembla que hagi arribat el moment de reformar les lleis electorals abandonant, per fi, aquest sistema proporcional que ja és prehistòria en la major part dels països democràtics, ja que no garanteix la governabilitat? Ara, ho sé que Itàlia no representa el non plus ultra de la democràcia –sobretot després del cop d’estat amb el qual, el 2011, el grup Bilderberg coŀlocà un seu representant, Mario Monti, com a president del govern perquè apliqués les polítiques d’austeritat imposades per la UE– però, almenys, qui guanya les eleccions aconsegueix governar pels 5 anys previstos per la Constitució, sense haver de perdre temps buscant aliances improbables i destinades al fracàs.
En particular, la llei electoral italiana reconeix el 54% dels escons a la llista que assoleix el 40% dels vots. Si cap llista assoleix aquest percentatge de vots, els electors hauran de tornar a les urnes per triar entre les dues llistes més votades. Qui guanya obté automàticament el 54% dels escons.
Si bé amb un mecanisme diferent, també les eleccions regionals i municipals es conclouen sempre amb la llista més votada que obté un nombre d’escons suficients per governar. Pel que fa als ajuntaments amb més de 15.000 habitants, és alcalde qui aconsegueix la majoria absoluta dels vots; si cap llista assoleix aquesta majoria, s’haurà de tornar a votar per triar entre els dos candidats més votats. Segur que, amb una llei com aquesta, ara Ada Colau no seria l’alcaldessa de Barcelona. En canvi, en els ajuntaments amb menys de 15.000 habitants la llista més votada aconsegueix automàticament els 2/3 dels escons i els que queden es distribueixen entre les altres llistes proporcionalment al nombre de vots.
Tot plegat força funcional. No teniu ganes d’unes noves lleis electorals ja?
