Falta un mes i mig per a les eleccions generals espanyoles i encara queden 3 dies per a la presentació de coalicions. Barcelona en Comú s'hi presentarà amb Podemos, ICV i, probablement, EUiA. Ara com ara, sembla que la llista es dirà “En Comú Barcelona” i estarà encapçalada per l'historiador Xavier Domènech –que, si electe, deixaria el càrrec de responsable del comissionat de memòria històrica de l’Ajuntament, creat per a ell fa només 5 mesos– pel rebuig expressat pels de Podemos vers la parella de Colau, Adrià Alemany, que la batllessa va proposar (previsiblement, considerats els antecedents) com a cap de llista. Atès que les últimes enquestes mostren una davallada vertiginosa de Podemos, Pablo Iglesias intenta conquerir el vot dels catalans posantel dret de decidir en el seu programa electoral iaprofitant el resultat de Barcelona en Comú a les últimes municipals. Ada Colau, per la seva banda, aprofita les necessitats de Podemos per ampliar la seva esfera de poder en l’àmbit estatal intentant col·locar persones de confiança a Madrid.
Això dit, estem segurs que, avui en dia, Ada Colau encara podria comptar amb el consens que el passat 24-M va consentir-li que assolís l'alcaldia de la capital catalana? És a dir, Barcelona en Comú està acomplint les expectatives dels seus electors?
Sense entrar en els detalls –podeu trobar el resum complet de les primeres dues setmanes a l’article (satíric) “L’epopeia colauense” –, recordem queAda Colau va estrenar-se com a batllessa renunciant unilateralment a la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern del 2026, vetant les hores extres dels agents de la Guàrdia Urbana amb efectes immediats i ben visibles pels carrers de la ciutat, distribuint càrrecs de confiança a amics o familiars i aprovant una suspensió de la concessió de noves llicències turístiques, incloses les hoteleres, amb la consegüent paràlisi de projectes milionaris ja iniciats. Les primeres mesures adoptades pel govern municipal, doncs, no van ser gaire encertades, o millor dit, van ser tan descarades que van aconseguir desvetllar fins i tot la indignació dels mateixos regidors que el 13 de juliol havien votat a favor de la investidura i que, per això, van haver d’aguantar els retrets de bona part dels seus electors.
Per descomptat, el president del grup municipal d'ERC, Alfred Bosch, ho havia aclarit des del principi que aquell vot favorable a la investidura no pressuposava un acord amb Barcelona en Comú, sinóquenomés havia estat un vot de confiança, ja que no hi havia cap alternativa tret de la d'aliar-se amb partits històricament oposats pel que fa principis i objectius, com PP oC’s. I ara, després de 4 mesos d'aquella investidura, el que crida l'atenció és el fet que les úniques mesures encertades del govern municipal de Barcelona són aquelles impulsades pel grup municipal d'ERC que, si bé a l'oposició, a poc a poc està intentant realitzar el que havia previst en el seu programa electoral tot i no formar part del govern del consistori.
