Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

De tupinades, d’innocentades i d’altres faltes de valentia

|

- Publicitat -

Sóc italiana i, pel que fa l’idioma català, cada dia n’aprenc una de nova. Ahir, per exemple, amb motiu de l’assemblea de la CUP, vaig aprendre dues paraules que encara no coneixia: tupinada i innocentada. Segons explica un cèlebre diccionari de llengua catalana, la tupinada és un “engany consistent a introduir paperetes fraudulentes en una urna electoral o alternar-ne el compte” mentre que la innocentada, en canvi, és “allò que es fa per enganyar algú o fer-ne broma el dia dels Innocents”, és a dir, el 28 de desembre.

Ara bé, encara no tinc clar si allò que va passar ahir podria emmarcar-se tant en una definició com en l’altra, o si més aviat podrien aplicar-s’hi ambdues. Digueu-me descreguda, o fins i tot desconfiada, però un empat que només tenia un 0,033% (o menys) de probabilitat d’assolir-se, doncs no m’ho acabo d’empassar. Si penso que –segons un estudi publicat pel diari Ara– la probabilitat de guanyar un premi amb la Grossa és del 3,006% mentre que amb la loteria estatal les possibilitats pugen fins i tot al 5,008%, aquest empat entre els cupaires partidaris del sí i del no a Mas no m’ho crec ni sota tortura. I, efectivament, hi ha qui parla de tres vots anul·lats que finalment haurien determinat l’empat, hi ha qui afirma que el resultat va dependre d’un sol vol declarat nul –segons Directe.cat la papereta anul·lada contenia una caricatura de la Gabriel, per fi amb aparença femenina, en topless– i qui denuncia infiltracions d’unionistes i fins i tot del CNI. El resultat, però, és el mateix, és a dir, finalment la CUP no ha tingut el coratge de decidir. Presumint de la superioritat dels justos, ha preferit quedar-se als llimbs esperant la redempció del gènere humà.

Publicitat

Si a tot això hi afegim la comèdia de la roda de premsa sense possibilitat de preguntes, és clar que alguna cosa falla. Potser dins la CUP hi ha un corrent que se sent atret per Podemos i voldria noves eleccions de manera que aquest partit en sortís guanyador amb la nefasta conseqüència d’una Generalitat governada per Ada Colau a l’estil de l’Ajuntament de Barcelona? Però compte, perquè a la Generalitat no hi seria qui li fa la feina com, en canvi, la hi fa el grup municipal d’ERC a l’Ajuntament. Seria la davallada definitiva de Catalunya cap al marxisme més podrit i antiquat. Aquest és l’objectiu? A hores d’ara, tot em sembla més creïble que un resultat covard amb què els cupaires van aconseguir una vegada més no assumir cap responsabilitat. I la Gabriel, tan obsessionada pels pronoms femenins, hauria de recordar-se que les dones amb la D majúscula saben prendre decisions i fins i tot saben assumir-ne la responsabilitat.

Doncs, catalans, resigneu-vos: els cupaires us han penjat la llufa a tots. Ara, però, es tracta de reaccionar i de no deixar que el procés sigui recordat com una pel·lícula còmica d’aquelles que no fan riure.

(http://catalunyalliure.cat/2015/12/de-tupinades-dinnocentades-i-daltres-faltes-de-valentia/)

Publicitat

Opinió

Minut a Minut