Tot i les acusacions dirigides als representants de la classe política fins aleshores al govern municipal –acusats de corrupció sense cap sentència judicial de condemna que ho confirmés–, la líder del partit que va presentar-se com a “nova política” es conforma als mètodes que, en els seus discursos electorals, atribuïa a la “casta” i, a hores d’ara, es veu que la col·locació de parelles, familiars i amics constitueix l’activitat contractual predilecta de l’actual executiu municipal.
Hom recorda que el 26 de juny, quan encara no havien passat dues setmanes de la investidura d’Ada Colau com a batllessa de Barcelona, va escampar-se la notícia que la seva parella havia demanat l’excedència a la Fundació del FC Barcelona, on treballava, per anar a ocupar el càrrec que la seva consort li estava escalfant a l’Ajuntament. L’endemà, també a causa de l’onada d’indignació aixecada per aquest rumor, des de Bcomú van haver de comunicar oficialment d’haver fitxat Adrià Alemany com a responsable de relacions polítiques i institucionals del partit, com si els diners del partit no haguessin provingut de les subvencions atorgades de l’Ajuntament proporcionalment al nombre de vots i escons obtinguts en ocasió de les últimes eleccions.
L’endemà, no gaire preocupats per les acusacions de nepotisme que van ploure per cada banda, els nous governants de la Ciutat Comtal van seguir contractant altres persones properes als electes, començant per la parella del primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, que va deixar la direcció de l’Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) per incorporar-se com a assessora de la regidoria d’Habitatge, dirigida per Josep Maria Muntaner. Com ja havia fet la batllessa, també Pisarello va haver d’explicar públicament els motius del fitxatge de la seva parella, “persona que fa 10 anys que treballa en temes d’habitatge”, “de reconeguda competència” etcètera etcètera. Segons Pisarello, Barcelona en Comú “no fa la política de sempre i és important que la ciutadania ho sàpiga”, tot i que la ciutadania està assistint exactament als mateixos mecanismes de sempre, però realitzats d’una manera molt més descarada. Ningú dubta del currículum de la companya de Pisarello, o del consort de la seva cap, però tampoc es pot dubtar del fet que distribuir càrrecs de confiança a amics o familiars va a xocar contra els més elementals principis constitucionals d’igualtat, imparcialitat, mèrit i capacitat, principis que haurien de respectar-se quan es gestionen diners públics.
Uns dies després, la predicadora de la “nova política” va dur a terme l’enèsim fitxatge, contractant una excompanya del DESC, una “activista post-porno”, com a directora de comunicació de l’Ajuntament. I una altra onada d’indignació va sacsejar les xarxes amb motiu de les imatges de l’enxufada que circulaven pel web i que no semblaven una bona carta de presentació. Per cert, si la comunicació institucional de l’Ajuntament havia de passar també a través de la satisfacció de les necessitats fisiològiques pel carrer, segur que a Barcelona hi havia milers de candidats aptes per al càrrec. D’altra banda, com ja havia aclarit ja fa 10 anys l’aleshores alcalde Clos, “de casa se surt pixat” i “si algú té problemes de retenció urinària, que es quedi a cada”.
Doncs bé, ja han passat quatre mesos des d’aleshores, però l’enxufisme continua. Justament en aquests dies, els diaris fan ressò d’una recent contractació d’empreses vinculades a les parelles de dos càrrecs de BComú per part de l’Ajuntament de Barcelona. Segons informa l’ABC, Ada Colau hauria decidit d’externalitzar el projecte de participació ciutadana contingut en el seu programa electoral i ho hauria fet encarregant les empreses Raons Públiques i Punt Sis a través del procediment per a l’adjudicació directa dels contractes menors –amb import inferior a 18.000 euros i que no siguin d’obres– regulat per l’article 122 de la llei de contractes del sector públic. En particular, l’empresa Raons Públiques seria signatària d’uns contractes per a la gestió dels processos participatius als districtes d’Horta (9.982 euros), Ciutat Vella (dos contractes per 3.900 i 1.936 euros), Sants (3.250 euros) i Les Corts (5.900 euros), per un total d’uns 25.000 euros, i no sembla un cas que hi treballi la parella de Raimundo Viejo, membre de Bcomú i regidor d’Educació a l’Ajuntament de Barcelona fins a la seva candidatura per a les eleccions generals amb la llista En Comú Podem. En canvi, l’empresa encarregada de gestionar el projecte al districte de l’Eixample amb un contracte de 4.450 euros serà el Col.lectiu Punt Sis, en què treballava la parella del regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, fins que, el juny passat, va ser nomenada directora d’Urbanisme a l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet.
El govern municipal justifica l’adjudicació directa amb l’import dels contractes, inferior als 18.000 euros previstos per l’esmentat article 122 de la llei de contractació, si bé l’oposició denuncia que els mateixos hagin estat expertament fraccionats justament perquè el seu import no requereixi l’adjudicació mitjançant els procediments ordinaris. Per tant, l’enxufisme descarat continua, tot i trobar el suport de les normes que, pel que es veu, són fàcilment eludibles.
