Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Jocs

|

- Publicitat -

Quan en la meva infantesa , que difícilment circulava cap “automòbil” per els carrers , exceptuant el metge o el manescal, que eren els únics que en tenien , essent els carros i alguna bicicleta els únics perills per a la mainada que jugàvem al carrer , (perquè no teníem cap mes altre lloc per fer-ho), existien molts jocs , tant per a nens com per a nenes , que malauradament , el progrés a anat eliminant, fins aconseguir robotitzar la mainada , entre la TV , i les “video-consolas”, sacrificant als pares a tenir de pagar perquè el nen o la nena pugui anar a fer esport en els “polisportius” municipals, perquè actualment no tenen cap espai per poder jugar a aquells jocs , que ja fins i tot crec que molts seria difícil de poder recuperar ; jocs que a mes de tenir l’avantatge de l’exercici , també requeria quelcom l’imaginacio i la picardia , com també un cert punt d’esforç físic en molts d’ells, que tot plegat era un cúmul de circumstancies i condicions , que ara no es troben ni pagant, perquè per mes complerta que sigui l’activitat dintre dels polisportius , sempre mancarà l’autonomia i la independència que proporcionava els diferents jocs que s’organitzaven al carrer amb mainada de totes les edats i estatus socials .

Aquest progrés , del que molta gent en fa bandera, només n’ha deixat dos de jocs , i que no tothom pot practicar , i que els diferents governs , que els ciutadans de una forma o altre hem escollit , son els únics que els practiquen, que no son altres que “el joc de les Paraules “, i el “joc d’ous”; el “joc de les paraules” , es constant al Parlament de Catalunya , i al Congres dels Diputats a Madrid, que per no solucionar res , s’està debaten moltes hores , per canviar una sil-laba de una expressió; i el “joc d’ous”, es resultat posat a la practica , del joc de les paraules, que cadascú en fa la interpretació que li convé , però sempre en perjudici del ciutadà mes feble , que com a referència , podríem començar per l’estatut de Catalunya, fins al lloguer de la cadira del G20, o la cripta del S. Barceló, com també els multitudinaris assessors dels respectius membres dels governs .

Publicitat

Opinió

Minut a Minut