Si demanéssim pel carrer l’opinió de la gent sobre les curses de braus, segurament la resposta majoritària seria un clam en contra d’aquesta pràctica secular malanomenada ‘festa nacional’ (dels espanyols, s’entén). I si volguéssim saber la raó d’aquesta oposició, a banda de posicions més polítiques o culturals, la gran majoria de la gent diria que hi està en contra per la dosi de crueltat innecessària que això comporta.
Si a aquesta mateixa gent els demanéssim si quan consumeixen productes d’origen animal tenen gaire en compte el patiment dels animals, potser la resposta ja no faria esment dels drets dels animals. I quan parlo de drets dels animals no vull dir que tothom s’hagi de convertir al vegetarianisme (allà cadascú amb la seva consciència i la seva salut) sinó, simplement, que els animals per a consum humà haurien de poder gaudir d’un dret basic i fonamental, el dret de viure una vida sense patiments innecessaris.
Consum excessiu
I no caldria ser un dels quatre gats vegetarians que campen pel nostre país per adonar-nos que la vida d’una gallina o un porc avui dia no té pràcticament res a veure amb la vida que tenien aquests mateixos animals fa només unes poques dècades. Com tampoc té res a veure el consum actual de carn i derivats, comparat amb el de fa no pas tants anys. Abans, al món occidental, la carn era un luxe. Tot i així el consum global de carn ha augmentat el 350 per cent al llarg de la segona meitat del s XX. En aquest període la població mundial ha augmentat el 150 per cent.
Efectes ambientals
Avui produir carn continua sent més costós en recursos naturals que produir vegetals. A tall d’exemple, calen vuit quilos de soja per a produir un quilo de carn. Menjar menys carn és més sa, més just, més sostenible i solidari, i també més barat, ja que la producció de carn, especialment la industrial, és responsable de problemàtiques ecològiques greus, com el canvi climàtic o la deforestació, o la contaminació del medi. La ramaderia tradicional, especialment l’ecològica, és més sostenible i ajuda a mantenir el món rural viu. Si volem menjar carn, aquesta hauria de ser la nostra opció. Que és més cara? Millor. Això ens farà ser més curosos amb el seu consum. La nostra salut ens ho agrairà.
Camps de concentració
Que no em vinguin, si us plau, amb històries d’animals a l’estil Disney, i de com els animals són els nostres amics. Ras i curt, la vida d’un animal no té avui gaire valor. I això es reflecteix en els preus que es paguen actualment per un quilo de pollastre, posem per cas, o la manera que els animals són tractats a les fàbriques de carn (ja no podem, de fet, anomenar-les granges), els camions de bestiar i els escorxadors. Aquestes instal•lacions industrials, les granges d’avui dia, priven els animals de tenir el seu comportament natural tot fent-los menjar massa sovint una barreja fastigosa de residus de tota mena que anomenen pinso concentrat, que ha causat malalties com la síndrome de les vaques boges o els pollastres amb dioxines, o la proliferació de la frebre aftosa o porcina.
Malalties globals, consum local
Tot això comporta una salut feble del bestiar en general, estrès, pèrdua de fertilitat, debilitació del sistema immunitari. Per compensar això, els pinsos solen contenir també additius com ara tranquil•litzants, i hormones vàries. De fet, el veterinari ja no tracta als animals quan cal, sinó que els medica preventivament, sobretot mitjançant additius als pinsos, per tal que la productivitat no en surti afectada. Mentre que a gran part del món hi ha molta gent que mor per manca d’antibiòtics, a Europa la meitat dels antibiòtics els usen els animals, i d’aquests, pràcticament una tercera part s’administren amb els pinsos de manera preventiva. Entre el 2000 i el 2004 les vendes de fàrmacs per a la salut animal van créixer un 24 per cent.
Això, juntament amb la gran aglomeració d’animals en poc espai i les grans distàncies de transport a les que són sotmesos, fa que certes malalties es facin més resistents i puguin també fer el salt de l’animal a l’home, com ha estat el cas de les grips aviària o porcina que estem patint. És una qüestió de temps abans un mega-virus, resistent a qualsevol tractament conegut, no s’escampi per tot el món.
I acabem. M’he deixat de comentar altres aspectes com són els additius i processos industrials dels productes càrnics, o com maten els animals als escorxadors o els tracten als camions de transport de bestiar. I, sobretot, qui paga el cost de tot això. Tal i com passa amb els bancs, quan a la indústria càrnica van mal dades, tots en paguem les conseqüències. I la factura ha estat sempre multimilionària, i encara ho serà més en un futur, si aquesta orgia de la carn no es modera ben aviat.
Jo no voldria menjar carn producte de la crueltat i la malaltia, ni tampoc alimentar els meus fills amb aquest subproducte infame, i vosaltres?
Per a saber-ne més:
Revista Opcions
Compassion in World Farming
Campanya de Jamie Oliver
