Dijous, 5.8.2010. 15:22 h
3+2

carregant
Aquests dies hi ha tres notícies que podríem considerar, amb algun marge de dubte, molt positives. El fet que consideri positives aquestes notícies, ho deixo al bon enteniment del lector.
La primera, el PP avantatja el PSOE a Espanya d'uns quants punts, i si les eleccions es fessin avui, les guanyaria el Sr Rajoy.
La segona, el PP pensa muntar un cristo amb el tema de les curses de braus, fent campanya per Espanya per recollir signatures i menystenir la voluntat perfectament democràtica que el procés d'abolició d'aquesta barbàrie incivilitzada ha tingut a casa nostra.
La tercera, en ZP ens torna a prometre allò que no vol o no pot donar-nos, i a més ens encoloma el Sr Chávez, per arreglar mínimament, i de manera totalment insatisfactòria, allò que ja no es pot apedaçar, i omplir no sé pas quina escletxa que, vés per on, els espanyols s'adonen ara que hi ha entre Espanya i Catalunya.
Tot això ens mena a una quarta i cinquena notícia que ja no són externes, sinó molt i molt internes: segons les darreres enquestes oficials d'opinió, més del 57 per cent dels catalans ja volem un estat propi per al nostre país, ja sigui federal dins d'Espanya, o totalment independent dins la UE.
Malauradament, i aquesta seria la cinquena, sembla que la nostra ineptitud congènita per aplegar esforços, fer pinya i recollir unitàriament el sentit majoritari de la població en les properes eleccions nacionals farà que potser aquesta vegada tampoc no hi pugui pas ser, i que ens haguem d'esperar quatre anys més, fins al 2014 fins a que, finalment, els partits catalans (existents i per existir) prenguin la decisió heròica que els farà entrar als llibres d'història per la porta gran i amb lletra grossa, el dia que proclamin la independència del nostre país, el dia que començarem a ser amos i senyors del nostre destí, treballant plegats pel futur benestar de tots els ciutadans de Catalunya, tot invertint els 22.000 milions d'euros que Espanya ens pren cada any, uns recursos que des de Madrid sovint gasten allà on fa més mal a la nostra economia. En prendran nota els nostres polítics, aquesta vegada, o caldrà esperar quatre anys més?