Al film “Trainspotting” (1996) un dels personatges demana a un altre si està orgullós de ser escocès, i aquest li engega que és una merda ser escocès, entre d’altres coses perquè Escòcia és un país servil, colonitzat per fi**s de pu*a anglesos i que, bàsicament, no hi ha res a fer.
La transcripció és la següent:
Tommy: Doesn’t it make you proud to be Scottish?
Mark “Rent-boy” Renton: It’s SHITE being Scottish! We’re the lowest of the low. The scum of the fucking Earth! The most wretched, miserable, servile, pathetic trash that was ever shat into civilization. Some hate the English. I don’t. They’re just wankers. We, on the other hand, are COLONIZED by wankers. Can’t even find a decent culture to be colonized BY. We’re ruled by effete assholes. It’s a SHITE state of affairs to be in, Tommy, and ALL the fresh air in the world won’t make any fucking difference!
Hi ha catalans que pensen que exagerem els qui denunciem que som una colònia d’Espanya. Si ens atenem a la definició clàssica dels diccionaris veureu que som, efectivament, una miserable colònia. Som una regió políticament controlada per un altre país, creant-se així una dependència de la colònia amb qui ens controla.
No hi ha dubte que estem controlats políticament, militarment, econòmicament i culturalment.
Políticament perquè tenim un Parlament de fireta que aprova lleis per àmplia majoria que després són anul•lades pel poder que de debò mana, a Madrid, amb uns partits polítics totalment dependents del que es fa i desfà a la capital del regne.
Militarment, perquè l’exèrcit espanyol té el deure constitucional de defensar la integritat territorial d’Espanya, i si cal, enviaria els tancs a Catalunya si democràticament volguéssim separar-nos d’aquest estat que ens reprimeix, com ha fet sempre d’ençà que vam perdre la independència.
Econòmicament, perquè Madrid ha estat alimentat exageradament per fer d’aquell poblet de pastors al mig d’un desert mesetari una mega metròpolis a l’estil de Mèxic DF o París, amb la injecció constant de recursos econòmics provinents de Catalunya, en detriment del nostre desenvolupament i el benestar dels nostres ciutadans. Una regió d’Espanya que serveix només per pagar impostos, uns impostos que se’n van a Madrid, sense cap control per part nostra, amb l’agreujant que des d’Espanya se’ns acusa d’insolidaris i de lladres, i d’aprofitar-nos dels pobres espanyols.
I culturalment, perquè tenim l’obligació constitucional de saber la llengua de l’amo, i a la pràctica haver d’emprar aquesta llengua imposada a casa nostra mitjançant una miríada de lleis i reglaments, i la seva sacrosanta constitució. A Catalunya cal saber espanyol si vols anar al supermercat i saber el que compres, també si et prens un medicament i no et vols intoxicar, o si vols anar al cinema i, sovint, fins i tot si vols prendre’t un cafè, o anar al cal jutge, per esmentar només alguns exemples.
Espanya ens tracta com una colònia perquè ens pren la nostra riquesa i impedeix el nostre desenvolupament. També quan ens tutela políticament i judicialment, reprimint i atacant la voluntat democràtica del nostre poble de regir-nos per les lleis que el nostre Parlament ha aprovat. Espanya fa servir totes les eines a la seva disposició per aconseguir el control total del nostre país, i quan convé, canvia les regles del joc en benefici propi, amb un sistema judicial i constitucional totalment manipulat pels dos grans partits espanyols, creant així un clima de persecució permanent i d’incertesa política a casa nostra.
Els catalans tenim ara en democràcia, més que mai, la sensació ben real de que ens humilien i ataquen dia sí i dia també. Som, com els escocesos de “Trainspotting” un poble servil i miserable que llepa la mà de qui ens maltracta. Espanya no permet ni tan sols que el poble opini sobre el seu futur: Hi ha res més intolerant, en democràcia, que prohibir un referèndum? Hi ha res més mesquí i baix que manipular les eines democràtiques per tenir-nos encara més collats?
Hi ha res més estúpid i irresponsable que votar un partit botifler o regionalista, o quedar-se a casa o votar en blanc, quan hi ha en joc la nostra dignitat i llibertat com a poble? Continuarem llepant la mà que ens maltracta o presentarem batalla democràticament per defensar-nos d’un estat que fa tres segles que malda per la nostra desaparició com a poble diferenciat? El 29 de novembre cal votar independència. Si votes CiU o un partit sucursalista i de debò vols el millor per a Catalunya, fes-t’ho mirar: potser sí que llavors el títol d’aquest article ens descriurà pel que de debò som.
