Sortia ahir al vespre d’un acte de campanya de Reagrupament a Les Corts, a Barcelona, i uns amics reagrupats van fer el comentari clàssic, en to burleta, tot s’ha de dir, que “votar Convergència és votar independència”. I tot i que això no sigui ben bé així, el que tots sí sabem és que no hi haurà independència sense Convergència.
Tenim la gran sort que el sentiment independentista és ara més transversal que mai, gent gran , joves, empresaris, aturats, mares solteres i famílies nombroses. I això vol dir que hi ha votants “independentistes” a tots els partits (fins i tot, segons les enquestes d’opinió, també dins els partits nacionalistes espanyols a casa nostra!). Això és també un gran hàndicap, ja que el vot útil independentista es dilueix i molt dins aquest ventall tan ampli d’opcions electorals que tenim per a aquestes properes eleccions.
Un problema que tots els partits extraparlamentaris comenten, com molt bé explicaven ahir en Carles Mora i la Rut Carandell al míting de Les Corts, és el de la invisibilitat als mitjans de comunicació i a les enquestes d’opinió. Un votant amb consciència de país, diguem-ne “normal” i no gaire polititzat, que s’informa a través de la TV i la ràdio i no llegeix gaire els diaris ni internet, difícilment arribarà a saber que una opció com Reagrupament existeix. A més, si se n’arriba a assabentar, de ben segur que optarà per una força tradicional com CiU o Esquerra, per allò del vot útil i de votar allò que coneixes. Com no sigui que assisteixi a algun acte electoral d’aquesta formació, i escolti el seu missatge.
Des de Reagrupament ens alerten que no hi cap vot independentista més inútil que aquell que va a parar a un partit polític dels “de sempre”, que ens prometen un concert econòmic utòpic o un referèndum per a la independència impossible. Els ciutadans hem d’entendre que l’única via per millorar de debò el país en tots els sentits, de poder prosperar i tenir un futur digne, i que ens respectin és la proclamació unilateral de la independència. És l’única via que, en democràcia, depèn només de nosaltres. Ni federalismes, ni concerts econòmics ni referèndums són realment una possibilitat perquè depenem completament del que l’amo vulgui donar-nos, i ja sabem que Espanya mai no tolerarà cap d’aquestes vies. L’altra, la de la declaració unilateral al Parlament, tampoc la tolerarien de bon gust, però en democràcia i amb el context legal internacional al nostre favor, no hi tindríem pas cap altre remei que acceptar la decisió lliure i democràtica dels representants del nostre poble. I estic segur que un cop siguem independents, les nostres relacions amb Espanya millorarien enormement, encara que només sigui per raons de veïnatge, vincles sentimentals i familiars de molts catalans amb Espanya, comerç o interessos geoestratègics comuns.
La gent de Reagrupament està fent de fa un any una feina de camp immensa, de formigueta molt treballadora, visitant aquí i allà cada raconet de país, fent arribar el seu missatge arreu, parlant amb la gent a peu de carrer, centres cívics i associacions diverses. És una feina de voluntariat típicament catalana. Com deia ahir la Rut Carandell, Reagrupament no penjarà banderoles als fanals de cada poble i vila de Catalunya. I no ho farà perquè el seu cost és prohibitiu, a VINT-I-DOS EUROS cada banderola. Aquí res se’ls ha donat. Tot es fa en base a aportacions econòmiques i de temps dels membres i simpatitzants de Reagrupament. I si els altres partits poden empaperar cada raconet del nostre país és perquè els paguem entre tots, amb els diners de tots els contribuents, amb cabals públics.
Reagrupament es diferencia de les altres opcions independentistes en què és un projecte treballat i preparat de fa temps, amb gent ideològicament variada que defensa la regeneració democràtica del sistema polític de Catalunya i el seu alliberament nacional, amb seriositat i dignitat. Diumenge 21 de novembre tens una cita a l’Auditori de Barcelona a les 12h del migdia per escoltar el que aquesta nova força política té a dir. Si hi aneu i escolteu amb atenció, segur que el 28 els hi donareu la vostra confiança. No en sortireu decebuts, us ho prometo.
I com deia al començament, sense Convergència no hi haurà independència. Cal que el 28 de novembre tots aquells que volen i desitgen la independència del nostre país votin una opció netament independentista. Com més serem més forts serem, i més aviat Convergència s’hi sumarà al projecte de redreçament nacional que tants volem. El 28 no pots quedar-te a casa o votar en blanc, o votar els de sempre. El 28 vota independència.
