Toni Fernandez


Dijous, 18.11.2010. 15:55 h

L’Albert Rivera


Comparteix







Etiquetes
Ciutadans va ser prou hàbil com per treure tres diputats durant les passades eleccions al Parlament, gràcies a revestir (o més aviat, despullar) una idea retrògrada i espanyolista, fins aleshores només a mans del PP o partits neofeixistes, i vendre-la com a furiosament moderna i progressista.. Una autèntica proesa si tenim en compte les dificultats que el sistema de partits actual imposa als partits nouvinguts que intenten així trencar la inexpugnabilitat de la nostra cambra de representants i acabar amb l’status quo imperant.

És difícil, molt difícil, que el ciutadà mitjà pugui arribar a saber quines altres opcions es presenten a unes eleccions i, sobretot, pugui conèixer mínimament les seves propostes de millora. En aquestes eleccions es presenten gairebé 40 partits polítics i, segons les enquestes d’intenció de vot, només dos dels que no són ja al Parlament tenen expectatives reals d’entrar-hi. Aquests partits són Reagrupament i Solidaritat Catalana.

La invisibilitat mediàtica i la manca de recursos fa que la tasca de donar-se a conèixer sigui immensa, una labor de formigueta, de voluntariat entregat, trepitjant-se el territori i escampant el missatge del partit allà on sigui possible, amb un ús eficient de les noves tecnologies, com pot ser Facebook, Youtube o Twitter.

El sistema de blocs electorals imposat pels partits parlamentaris impossibilita que els altres pretendents puguin “sortir” als telenotícies, uns espais informatius que neguen el pa i l’aigua a partits amb possibilitats reals d’aconseguir algun escó. Com que no surten ni als informatius ni tampoc a la premsa amb més difusió a casa nostra (La Vanguardia i El Periódico), difícilment poden arribar al seu electorat potencial ni sortir reflectits realísticament a les enquestes d’intenció de vot. I quan hi surten, és normalment associats a connotacions clarament negatives.

Només els de l'AVUI-EL PUNT són, sorprenentment, més oberts i plurals, i cada dia informen sobre les activitats i propostes dels sis partits parlamentaris i els dos partits amb més possibilitats de fer el gran salt. De fet, l’Albert Rivera rep molta més atenció mediàtica de la que li correspondria per la representació que el seu partit té, no ja al Parlament, sinó també al territori.

L’Albert Rivera té fama de ser un bon orador, de lluitar amb arguments sòlids els atacs dels seus adversaris polítics. Jo, personalment, no li veig aquesta qualitat per enlloc. Quan a les entrevistes li demanen per la llengua, ens surt amb aquella cantarella tan suada de la llibertat i la igualtat dels ciutadans, la defensa del bilingüisme i el principi que els territoris no tenen drets, només en tenen les persones. Un argument que no s’aguanta per enlloc ja que, si fos veritat, i els ciutadans no poguessin ser discriminats per motiu de llengua, defensarien igualment la nostra llengua allà on l’espanyol la discrimina i s’imposa.

Si li pregunten per què s’oposen a les quotes lingüístiques de la Llei del Cinema, et surten amb allò de la llibertat d’empresa. Si els demanes per què volen acabar amb l’escola en català, amb allò del bilingüisme i la igualtat dels ciutadans.

Si li pregunten per l’espoliació econòmica del nostre país, llavors (i sense cap altra dada que la seva convicció personal) la nega i diu que són excuses dels nacionalistes (catalans, s’entén), i que si el nostre Govern té un problema de liquidat i manca de recursos és perquè el pèrfid nacionalisme no sap gestionar i malbarata el que té, que és molt.

Si li demanes pel dret a l’autodeterminació, aleshores surt amb excuses de mal pagador i que si això no “surt” a la constitució espanyola, i que ells no s’hi oposarien a fer un referèndum sobre aquest tema "sempre i quan" fos extensible a tot Espanya. Una posició clarament contrària a la llibertat dels pobles.

Si, finalment, vols saber per què s’oposen a la prohibició de les curses de braus, llavors et diuen que el debat era fals, perquè no era animalista sinó identitari, i que no respon als problemes reals de la gent. Deixant de banda el fet que si el Parlament les va prohibir, això va ser resultat d'un procés meravellosament democràtic i participatiu, promogut precisament pels ciutadans que diu defensar (o potser només defensa els "ciudadanos"?).

Total, un partit hipòcrita que només defensa els drets dels espanyols a Catalunya, sense cap més ideologia que la d'oposar-se als avenços nacionals de Catalunya, i el progrés del nostre país. Deu ser per això que el seu partit només té implantació a les zones més urbanes del país (allà on hi ha més immigració espanyola), i que el seu nom oficial és únicament en espanyol: Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía. Tot un exemple de bilingüisme “bien entendido”.

Com dèia aquell, per les seves obres els coneixereu.
  

lectures 1098 lectures comentaris 7 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#7
21 de novembre de 2010, 21.05 h

Els nacionalsites espanyols de Ciudadanos estan capficats amb el català... pensen i repensen què poden fer per fer-lo desaparéixer i a partir d'aquesta inquietud van llençant idees estrafolaries i incoherents per aviam si arrepleguen algun despistat... Tota la seva llibertat s'acaba amb la bandera espanyola i la constitucioón. Rebels? Els rebels es rebelen contra qui de debó té el poder, en aquest cas els dits constitucionalistes tenen el poder i ells diuen que són constitucionalistes...... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 1   votar negatiu 0

item
#6
Utopia fletxa BCN
19 de novembre de 2010, 20.43 h

¿Aquest Toni Fernandez qui cony és.?


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 4

item
#5
18 de novembre de 2010, 21.50 h

#3

Benvolgut Joaquim, el meu "sorprenentment" era més irònic que cap altra cosa, adreçat a aquells que l'acusen de sectarismes. Ja veurem l'ARA quin paper farà.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#4
Shaudin Melgar-Foraster fletxa Toronto, Canadà
18 de novembre de 2010, 20.38 h

Fins fa uns dies jo no sabia qui era aquest home. Com que sóc lluny aquí al Canadà, m’he enfocat més en saber què diuen o fan els partits catalanistes –els Ciudadanos aquests no m’interesen gens a mi particularment–, però m’adono que és interessant saber també per on surten els partits espanyolistes. Gràcies, Toni. És un article que sense elucubracions innecesàries explica clarament els arguments d’aquest Albert Rivera.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#3
18 de novembre de 2010, 20.09 h

El que em sorprén del comentari del Sr. Toni Fernandez ( Que diu que és geòleg, jo també soc geòleg), és en relació als diaris AVUI i EL PUNT. Diu que sorprenenment son els més oberts, i la meva resposta és " i 'aixó ho descobriu ara?". Més val tard que mai. El que vull dir és que al nostre país (per desgracia), anem alimentant diaris com ara "El País" que son uns espanyolistes acabats, i en canvi molta gent el llegeix perqué fà "D'esquerres", aquestes famoses esquerres que nomé... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 5   votar negatiu 0

item
#2
L'Esteve fletxa Vallés Oriental
18 de novembre de 2010, 18.23 h

Aviam, el programa de Siutadanos es mes aviat curt de contingut , doncs l'únic objectiu que te clar es la lluita contra tot allò que els faci olor de català.
Es un bon orador i ho demostra al defensar en fermesa allò que no es creu ni ell amb arguments suats i buits però que recita amb convicció.
I per si fos poc, es guapet , els hi cau be a les iaies i els de sexe indeterminat.
Suficient com per seguir vivint a càrrec de l'erari públic.


Valora aquest comentari:   votar positiu 4   votar negatiu 0

item
#1
Jaume C. i B. fletxa Barcelona
18 de novembre de 2010, 16.13 h

Tothom li reconeix a l'Albert Rivera unes qualitats com a orador que jo mai li he vist. Ara ja no defensa el bilingüisme - tal i com ells l'entenen, clar - ara s'han convertit en els adalils del trilingüisme, a aquest pas defensarà lo poliglosia.
Rivera comença mentint en un fet, ell es declara antinacionalista i només cal escoltar-lo per veure que el seu discurs ideològic és d'un ultranacionalisme espanyol més dur que el del PP en molts aspectes.


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.