Dimarts, 8.2.2011. 12:19 h
De Gormitis, Bakugan i la Hannah Montana
( 9 vots )
carregantGormiti, Bakugan i Hannah Montana (per esmentar-ne només tres) són programes de televisió adreçats, teòricament, a un públic preadolescent però que ja segueixen nens que amb prou feines parlen i que, certament, difícilment els farà cap bé. La Hannah Montana, per exemple, és una nena de 14 anys, que s’enamora i li agrada vestir a la moda, i escoltar música de la seva edat. Malauradament, la meva filla gran de sis anys ja sap qui és la Hannah Montana i d’altres coses, tot i que a casa mai no han mirat programes d’aquesta mena de canals. És, efectivament, la influència negativa d’uns companys d’escola que tenen uns pares que no són tan primmirats en aquestes qüestions com nosaltres.
És exactament la mateixa història amb el meu fill petit, que encara no té cinc anys i ja en fa més d’un que parla, dia i nit, dels Gormiti i els Bakugan, uns monstres horribles que habiten un món fantàstic, i que són part de l’oferta dels canals infantils espanyols. Aquests programes són, de fet, un gran i fenomenal anunci descarat de joguines i del seu merchandising que ens envolta i ofega. Un autèntic rentat de cervell dels més petits de la casa que esdevenen consumidors vivaços i inconscients d’uns productes que, ni són apropiats per a la seva edat, ni transmeten cap mena de valors positius.
Aquests canals són, a més, el vehicle transmissor perfecte de l’espanyol a casa nostra, amb programes importats, sovint traduïts matusserament a la llengua veïna, que els nostres fills s’esforcen a imitar i copiar. Sort encara que disposem del Canal Súper 3 que ens ofereix una alternativa d’una qualitat més gran als canals espanyols, que són en realitat els autèntics cavalls de Troia de l’espanyol a Catalunya.
Caldria, per això mateix, que hi hagués un Canal Súper 3 triple, ja sigui públic o privat: Un per als més petits (fins als 7 anys), un altre per als anomenats “tweens” (de 8 a 12 anys) i un tercer per als adolescents (13-20 anys), aquell segment de la població totalment abandonat a la seva sort, que ha de navegar i trobar allò que els interessa dins una oferta gairebé absoluta en espanyol, cosa que els marca com a futurs usuaris de cultura i serveis en aquesta altra llengua, en detriment de la nostra.
Aquesta inversió, de disposar de tres canals físicament diferenciats i en català, amb la gran abundància i excés de freqüències existents a la TDT, es justificaria ella sola en poc temps, tot creant les condicions ideals per a que els nostres infants i el jovent en general disposi d’una oferta en català satisfactòria que eviti el cisma que suposa deixar de ser nen en català a casa nostra per passar a ser “gran” i consumir majoritàriament en espanyol, la llengua dels grans, la seriosa,la de debò, sovint l’única (com passa amb els videojocs o el cinema), sobretot a l’àrea metropolitana de Barcelona.
Vivim immersos dins un món on els infants creixen massa ràpidament per després arribar a una adolescència artificial i permanent, que s’enfila en molts casos fins a la quarantena, d’individus que no volien ser petits quan era el moment, per després refusar créixer i esdevenir adults quan toca. La síndrome d’en Peter Pan al quadrat. I aquests programes són la primera passa d’un procés que robarà la infantesa als nostres fills i els ensenyarà a consumir sense volta ni solta, només perquè d’altres ho fan, tot deixant les nostres llars i els abocadors de les nostres ciutats plens de deixalles inútils resultat d’aquest consumisme desbocat que ens assota.
1392 lectures
7 comentaris
Imprimir
Compartir
Enviar article
COMENTARIS 
Toronto, CanadàAquest problema de programes comercials per a infants i adolescents, el trobem pertot arreu. El que no trobem en molts altres països és, a més a més, el problema de la colonització lingúística. Com que visc molt lluny no et sabria dir com es pot solucionar.
Gràcies per fer-me saber quin és el panorama de televisió infantil a Catalunya –no gaire encoratjador pel que veig.
0
0
[object Object]#4
Gràcies, Albert.
Sempre cal arriscar, com quan el primer govern d'en Pujol va desafiar Espanya amb TV3 primer, i el Canal 33 després. SI haguessin seguit la "legalitat" espanyola, encara ara estaríem esperant...
0
0
Barcelona#4 Em preguntes si sé, o sabem alguna manera de controlar l'espai radioelèctric mentre siguem dins d'Espanya. Jo no hi entenc, però penso que alguna possibilitat deu haver-hi (encara que sembli que em contradigui). Penso que abans de fer-nos (tots, jo també) una pregunta tan paralitzant, hauríem de preguntar i estudiar com s'ho han fet a Flandes. Quebec, i algun altre lloc. Com a mínim a Flandes esta clar qui controla i està clar que no haguessin permès que fos d'una altra manera (ho con... Llegir més
1
0
[object Object]#2
Gràcies Albert pel teu comentari. Penso que pel cap baix hi ha 4 canals infantils en espanyol, tres de gratuïts a la TDT i un de pagament (Canal Disney, Clan TV, Boeing i Nickleodeon). Tres o quatre canals contra un, el nostre Súper 3. Potser caldria, com un lector em comenta per una altra via, que el Govern pactés la inclusió del català pel sistema dual d'aquests (i d'altres) canals? Aconseguir el que dius, ser amo i senyor de l'espai radioelèctric i les concessions a casa nostra és... Llegir més
0
0
BarcelonaÉs evident, aquests canals són una eina continuada i persistent de destrucció ideològica massiva ja des de la més tendra infantesa. A més, són un agent de colonització i espanyolització implícita. També és cert que per contrarrestar-los els mitjans de què disposem són clarament insuficients, i per no arribar no arriben a bona part de l'àmbit territorial del català. Això són "avantatges" de ser una nació subordinada, esquarterada, colonitzada, alienada i expoliada secularrmen... Llegir més
1
0
BarcelonaBreu. No cal que ens enganyem ni donem tantes voltes. Mirem la realiat cara a cara d'una vegada en aquest país. Aquest problema i molts que s'assemblen a aquest no es pot solucionar si el govern català no és qui controli l'espai comunicacional al nostre país. I no cal ser Estat. Això passa a Flandes, al Quebec, a Suïssa... En el nostre cas cap govern ha plantejat seriosament això...cap!! Què volem doncs? Més val alguns pedaços que els forats, d'acord. Només demano que deixem de donar ... Llegir més
1
0
COMENTA
El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal
ELS MÉS 
Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
Amb Esquerra independència fiscal, sense Esquerra pacte fiscal
DARRERS ARTICLES
- La marca de l'amo 09.03.2012
- Els arguments dels "bilingüistes" 18.09.2011
- Llengua, llengua, llengua 15.06.2011
- On és el cinema en català? 10.06.2011
- Primavera meteorològica 2011 a Barcelona 03.06.2011
ARXIU
ELS BLOGS D'INDIRECTE!CAT
LES NOTÍCIES DEL DIRECTE!CAT
- Els amics neonazis de PxC 23.05.2012
- Convivencia Cívica acusa la Generalitat de dissenyar les proves de castellà molt més senzilles que les de català 23.05.2012
- Els vins i caves de Catalunya. Les denominacions d’Origen: història, patrimoni i paisatge 23.05.2012
- Moritz fa una samarreta per la Copa de Rei amb el dibuix d’un elefant 23.05.2012
- Mas assegura a PP i PSC que el pacte fiscal ha de ser un 'canvi de model' 23.05.2012
v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010
Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol
- notes legals
- Qui som
- Avís legal
- Mapa web
- Crèdits
- sobre els comentaris
- Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.
- a la xarxa
-
Actualitat- Opinió
- Blogs