La Llei del Cinema ja fa temps que es va aprovar, hi ha hagut canvi de govern a la Generalitat, però la situació del cinema en català al nostre país és gairebé més penosa i humiliant que no pas fa un cert temps.
A la ciutat de Barcelona, avui per exemple només hi ha TRES PEL·LÍCULES en català a tres sales de cinema barcelonins, distribuïdes en unicament NOU PASSIS. Dues són de factura catalana (“Midnight in Paris”, i “Barcelona, abans que el temps ho esborri”), i l’altra és europea, concretament de Finlàndia i Dinamarca, “Homes que criden”. Cap pel·lícula infantil o juvenil en la nostra llengua.
L’oferta d’avui a Barcelona és de SEIXANTA TÍTOLS diferents, que es mostren a VINT-I-SET CINEMES de la capital. O sigui el 5 per cent de l’oferta cinematpogràfica (per títol) en català, però per no desanimar-vos excessivament, us estalviaré el nombre de sales i sessions que les pel·lícules en espanyol tenen, comparat amb les sales i sessions en català.
I jo demano als nostres governants: Aquesta situació humiliant i de discriminació del ciutadà català té data de caducitat o per ventura els pactes contra-natura CiU-PP ja s’encarregaran que la Llei del Cinema quedi aparcada dins un calaix oblidat de la Generalitat, o convenientment aigualida per no molestar els espanyols i botiflers de casa nostra?
