Avui fa una setmana que el Govern espanyol tenia una excel·lent ocasió per passar de la retòrica als fets, acceptant la creació d’una comissió per abordar el referèndum que vam proposar el Partit Demòcrata al Congrés de Diputats.
No per fer-lo, sinó -atenció!- només per parlar de tirar-lo endavant. Tanmateix, el PP, C’s i PSOE van votar en contra d’impulsar el diàleg polític com a instrument per donar resposta al conflicte de legitimitats iniciat amb la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut.
On és la voluntat de diàleg anunciada als quatre vents per Rajoy? La seva afirmació “dir que a Espanya hi ha un problema de llibertat d’expressió és una broma” sí que fa riure.
Una vegada més, el no a la comissió per parlar – només parlar- del referèndum és una nova mostra de la qualitat democràtica d’un estat ancorat en allò de Más vale honra sin barcos que barcos sin honra.
Es veu que l’Operació Diàleg volia dir continuar amb la judicialització de la política i la politització de la justícia, com bé ho prova la darrera decisió del TC de suspendre cautelarment els plans del Parlament de posar urnes a la tardor. Res de nou sota el sol.
Està vist i comprovat que l’únic projecte que tenen a Espanya és la consigna de resistir. Perquè quan diuen que volen dialogar el que ens estan dient en realitat és: rendiu-vos. La seva proposta de diàleg està buida, es tracta d’una gran operació de màrqueting perquè no hi ha una veritable voluntat de fer front al que fem a Catalunya.
De fet, i a diferència del que fan les veritables democràcies del segle XXI, com el Regne Unit o Canadà, l’única lògica que ha seguit l’Estat espanyol per abordar la qüestió catalana ha estat la de perseguir els adversaris polítics enviant-los als tribunals perquè siguin inhabilitats.
Per tant, insistim en què la voluntat de diàleg només serà autèntica quan es deixi de perseguir la democràcia enarborant la bandera de l’hostilitat permanent. La coherència i la crida al diàleg és com el moviment: es demostra avançant, no amb reunions amb els líders catalans unionistes ni amb frases grandiloqüents.
I mentre ells no rectifiquen i segueixen perseguint a aquells qui demanen posar les urnes, nosaltres també seguim i seguirem ferms apostant per la política ja que això avui va de democràcia i de respecte a la ciutadania. A cada intent de dissuasió, els catalans ens defensarem i actuarem.
Tenim clar que les urnes no són el problema, són la solució. Què diferent seria si l’Estat espanyol fes seves les paraules de Machado: per dialogar, pregunteu primer; després, escolteu. I diàleg vol dir parlar de tot. Fins i tot de referèndum.
Toni Postius
Diputat del Partit Demòcrata per Lleida al Congrés dels Diputats
