La voluntat.
El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per una amplia majoria un nou articulat per l’Estatut de Catalunya. Un text força ambiciós que va rebre el suport de tots els partits de la cambra excepte el PP. Aquest text va viatjar a Madrid on després de rebre unes retallades considerables va ser aprovat per les Corts Espanyoles. La població catalana, aquesta vegada més dividida, el va acabar ratificant el 2006 mitjançant un referèndum i d’aquesta manera, malgrat tot, el va acceptar. La voluntat democràtica del poble català va ser aquesta.
El trencament
La part catalana va acceptar les modificacions del Congrés, a pesar seu, i el poble ho va ratificar acomplint la seva part del pacte mitjançant un referèndum. La part espanyola no ha complert la seva. Han creat un mini-parlament propi, anomenat Tribunal Constitucional, format únicament per membres de la part espanyola i amenacen de trencar el pacte amb una sentència que retalli o deixi sense validesa el text aprovat. El Tribunal Constitucional que precisament té la funció de protegir les minories permanents com són les nacionalitats històriques, es dedica a esmicolar els acords presos democràticament per dos parlaments i un referèndum.
La Unitat
Ara més que mai els catalans necessitem està units i dir prou. La societat civil catalana no es pot permetre el luxe de fer igual que la classe política i diluir-se en matisos. No val excusar-se amb el redactat final de l’estatut. Ara no. No estem parlant d’això! Estem parlant d’una vulneració barroera i antidemocràtica de la voluntat i de la dignitat del nostre poble. No podem ni volem reconèixer la legitimitat del Tribunal Constitucional i ho volem dir alt i clar perquè tothom ho escolti. El dia 25 de Juny hem d’estar tots junts al Teatre Nacional de Catalunya per dir PROU d’una vegada. Sense cap fissura.
