Hola José María!
T'escric, des de la humilitat però des de la indignació que, de ben segur, sent ara mateix la major part del poble de Catalunya, sobre les teves darreres declaracions al diari de la caverna mediàtica madrilenya ABC, on has parlat de Catalunya i el nostre dret a decidir, inalienable i consubstancial a qualsevol poble del món. Curiós que les facis en un diari d’arrel franquista, el qual ha desmentit les teves excuses a RAC1“ipso facto”,! Roma no paga traïdors…
En primer lloc, dius que volem votar per acabar amb la democràcia, cosa que és un oxímoron, per si no te n'has adonat. No hi ha res que ofereixi més seguretat jurídica i que doni més fermesa política als homes que votar de forma lliure, directa, secreta i igual.
En segon lloc, comentes que els partits sobiranistes de Catalunya i el nostre president Artur MAS es comporten com si fossin les Sturmabteilung (SA) de l'alemanya nazi. Fa realment pena que siguis capaç d'arribar a emetre unes paraules tan fastigoses i denigrants pel conjunt del poble de Catalunya, pròpies d'un comentarista de 13TV o Intereconomía. Ja sabem que des dels anys 80 has estat criticant un model de país (el català) que no t'ha “molat” des del principi. Però això és insultant! Ja sabem que aquí et contractaven principalment els equips de governs municipals socialistes per les seves festes majors. Ara les tornes han canviat i et sents dolgut?!
Recordo que vaig tenir el plaer (aleshores) de conèixe't personalment a la “premiêre” de la pel·lícula de Pedro ALMODÓVAR “Todo sobre mi madre” que es va realitzar el 1999 a la ciutat Comtal. Recordo que vàrem estar xerrant una estona de tot i de res. Però em vas caure bé en la confiança que ofereix la proximitat interpersonal. Recordo com et vaig comentar la meva vessant com a lletrista compositor de cançons. Com has pogut canviar tant? Com has pogut alienar-te estant allunyat tants anys de la teva ciutat (a la qual, per cert, has dedicat una bona part de cançons del teu repertori) i alinear-te amb aquells pijo-progres i cabuts comentaristes de l'Espanya carpetovetònica i de la caverna mesetària que l'únic que desitgen és que tot continuï igual (és a dir, la submissió de tot un poble) i no la llibertat (que el poble català pugui escollir el seu camí com a nació)?.
En tercer lloc, afirmes de forma brutalment demagògica, que els fons de finançament de l'erari públic que són necessaris per a la sanitat, les polítiques d'atur, l'ensenyament, etc. són destinats per aquests polítics esbojarrats per l'ànsia independentista a promoure assemblees i entitats properes al sobiranisme. I això és totalment FALS! Tant l'Assemblea Nacional de Catalunya com Òmnium Cultural no reben cap tipus de subvenció directa o indirecta per part de la Generalitat de Catalunya. És més, són aquestes organitzacions i associacions que, arreplegant l'anhel d'una societat civil catalana farta d'humiliacions han encoratjat i empès a bona part dels partits i coalicions polítiques de casa nostra a afegir-s'hi canviant l'statu quo nostrat votant de forma democràtica, pacífica i cívica el nostre futur com a poble. Per repetir una mentida, com feu alguns Ciutadans del món amb l'estratègia dels típics i tòpics “mantres” unionistes per a construir un relat de la por, aquesta no adquireix carta de naturalesa veritable. Ho hauries de saber…
En quart lloc, assegures que la premsa al principat és emmordassada en les opinions divergents al “pensament únic” sobiranista i això es deu als dictats dels partits de l'establishment–power (suposo que et refereixes a Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Iniciativa per Catalunya – Els Verds i Esquerra Unida i Alternativa i, fins i tot al Partit dels Socialistes de Catalunya, car tots ells han estat governant, en una època o altra les màximes institucions del nostre país). Clar, xerrar per xerrar, està molt bé. Però aquí no estem en una trobada entre “col·legues” al bar de torn de la “pandilla” escoltant un vell swing cantant harmoniosament pel nostre admirat Frank SINATRA, sinó que estàs dient que el sistema català de comunicació públic-privat és una cosa així com l'eina necessària, però no suficient, per abduïr els ciutadans catalans cap a alguna cosa pitjor que la mort. Calen proves fefaents! Per això, les teves pròpies paraules s'auto-immolen.
Finalment, descrius que els “dissidents del mainstream indepe!?” (Antonio OROZCO, ESTOPA, Sergio DALMA o LOVE of LESBIAN) són silenciats i apareixen en suposades llistes negres dels mitjans controlats, segons alguns, pel règim cataliban independentista. Una altra afirmació sense cap mena de fonament que es defineix per si sola. Perquè has de saber que cap d'aquests brillants cantants i grups s'han queixat que els mitjans de comunicació catalans els posin mirant de cara a la paret a l'habitació de pensar per no cantar i/o compondre la major part del seu repertori artístic en la llengua vernacla de Catalunya. Al contrari, les cançons que aquests afamats artistes han tingut el gust de cantar en català de seguida han estat acceptades. Però de la mateixa manera que ho han estat les seves cançons cantades en castellà o d'altres idiomes. Per favor! La música és música! En cap moment ells han deixat de sortir a TV3 o a RAC1 perquè cantin en una llengua que no és el català. PROU!
Sap greu tot plegat, la veritat. Venint de tu, LOCO! Un xaval nascut molt a prop del meu barri, al Clot. Tu que has pogut comprovar en primera persona les desigualtats que hem patit com a país durant molts i molts anys. Tu que has vist com s'ha atacat repetidament tot allò que fes referència a la cultura catalana i, fins i tot al nostre tarannà com a comunitat. Tu, que en definitiva, has estat durant molts anys (com Sabino MÉNDEZ) un referent musical de primer ordre per la cultura autòctona. No importa que hagis cantant preferentment en castellà. A Catalunya apreciem i valorem conèixer amb eficàcia i eficiència dos idiomes des de ben petits. És part del nostre “fet diferencial“! El que ens importa, veritablement, és la qualitat de les composicions. L'emoció que sentim escoltant-les. Els entranyables records que experimentem al gaudir d'elles.
Realment, no sé què pensar. Els vells rockers no moren mai, però, a vegades envelleixen malament. Potser tu si, que enlloc d'estimar-te la nostra bella Barcelona la trobaves poc cosmopolita i, mogut pel ressentiment, el que volies era marxar d'una vegada i per sempre a… L.A.?!
Salut!
Un antic rocker decebut per la teva actitud.
[soliloquy id=”226270″]
