A peu de carrer, l’advocat de Lluís Corominas, Lluís Guinó i Ramona Barrufet va qualificar “d’ajustades” les fiances fixades pel jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i ha anunciat que no presentarà recurs. El diputat Joan Josep Nuet, per la seva banda, va dir que aquesta interlocutòria “marca un nou camí”. La Fiscalia ha manifestat que no pensa recórrer la resolució per trobar-la ajustada a dret. I aquesta última decisió ja ens hauria de fer pensar…
Des dels sectors independentistes s’ha aplaudit que el cas sigui ara tutelat pel Tribunal Suprem i no per l’Audiència Nacional. Aquests mateixos sectors sembla que no hagin llegit la Ilíada, on l’hàbil Ulisses fa un regal als sediciosos troians. “Mal fia dels regals dels grecs”.
Polítics i politòlegs, amb una irreflexiva loquacitat i incontinència verbal han arribat a dir que el Tribunal Suprem ha volgut humiliar els representants de la Mesa del Parlament. Però totes les anàlisis que s’han fet no arriben més enllà d’exterioritzacions emocionals pel fet que la presidenta del Parlament hagi dormit una nit a la presó, i s’ha fet en clau de lectura política, mai jurídica.
La interlocutòria del magistrat Pablo Llarena no és una opinió personal sobre uns fets passats. No és política, és una resolució del Tribunal Suprem. La justícia sempre analitza en clau de passat. La interlocutòria del 8 de novembre de 2017 és una resolució que omple un buit interpretatiu sobre l’abast del concepte “violència” en els supòsits de rebel·lió.
La resolució declara que, perquè hi hagi “violència”, és suficient que l’aixecament s’orienti “de manera inequívoca a intimidar…
(Continua a la pàgina www.irreverent.cat)
