El 16 de març de 2014 Crimea va decidir, en un referèndum no reconegut per la comunitat internacional, escindir-se d'Ucraïna i integrar-se a la Federació Russa. Aquesta va integrar-la immediatament. Des de llavors ha tornat un martiri per la minoria autòctona de la península: els tàtars.
Els tàtars van arribar a Crimea al segle XIII i van ser-ne la majoria fins a la fi del segle XIX. Van morir per desenes de milers de fam arran de la guerra civil russa(1918-1920), milers van marxar a Romania i desenes de milers van morir deportats amb els programes de col·lectivització (1928-9) i depuracions stalinistes. Entre 1917-33 van ser exterminats o deportats la meitat dels tàrtars de Crimea. Deportats 240.000 el 1944 a Sürgün (Uzbekistan) per haver donat suport als alemanys (Legió Tàtara) van morir-ne la meitat. Tot i que foren retirats els seus “càrrecs”, el 1967, Rússia no els va deixar retornar. Van començar a fer-ho l'any 1985. Avui viuen uns 245.000 a Crimea, 190.000 a Uzbekistan i 150.000 a Turquia.
A la península conformen un 11 % de la població pel que la majoria russa imposa la seva voluntat de forma agressiva. No només amb assassinats i empresonaments arbitràris sinó que també amb anorreament cultural. L'u d'abril Moscou va tancar l'únic canal televisiu que emetia en tàtar de Crimea i les protestes per la mesura han estat reprimides amb violència. La mesura recorda la que va prendre el PP al País Valencià amb TV3 o aquests dies a les Illes Balears amb el canal 3/24 i, de ben segur, té el mateix objectiu. La Federació Europea de Periodistes ha condemnat la mesura així com ho ha fet l'Unió Europea. Lenur Islamov, titular del canal, ha afirmat que provarà de reobrir-ho via satèl·lit o internet però òbviament no serà el mateix. Islamov ha denunciat amenaces d'expropiar-li el canal si no aturava les emissions la data fixada per les autoritats de Moscou.
Els tàtars de Crimea van viure una “petita primavera” mentre Crimea fou part de l'Ucraïna independent. L'any 1991 van fundar el seu propi parlament (Kurultai) amb el Meijlis com a cos executiu. Mustafà Dzhemilev, dissident soviètic, va exercir com a líder des de 1991. És diputat ucraïnès des de 1998 i va tornar a ser escollit l'any 2014.
