Opinió amb independència. Dijous, 14 de desembre de 2017 11:09 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jordi Vàzquez i Mir


Diumenge, 25.6.2017. 11:03 h

La lluita armada revifa a Còrsega

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 2 vots )
valorar_carregant carregant

Roda de premsa del 22 de juny
Roda de premsa del 22 de juny


Porta de Corse-Matin
Porta de Corse-Matin



Comparteix






Es podrien anomenar els "Sense Nom" però un grup armat amb aquesta denominació ja va existir a Còrsega en el passat. El 22 de juny un nou grup va fer aparició a l'escenari cors. "La creació d'un moviment clandestí clarament identificat no sembla necessari pel moment". Simplement van fer acte de presència i van assumir les accions armades que han sacsejat l'illa les darreres setmanes i no havien estat reivindicades.

 

Una aparició inoportuna

Sí que han aclarit els motius de la seva acció político-militar. "Un bloqueig per part de l'estat francès davant les reivindicacions" del parlament cors. Els militants consideren la via política "ineficaç" i la lluita armada "un darrer recurs". Tres encaputxats van presentar-se al mig d'un bosc amb la bandera corsa i van definir el seu grup com a format per "militants nacionalistes".

El context d'aquesta aparició és complex. El 2014 el principal moviment armat cors, FLNC-UC, va abandonar la via armada. I el 18 de juny el moviment polític cors va obtenir una de les seves victòries més importants entrant al parlament francès per primera vegada i amb 3 dels 4 escons en joc.

França immòbil

 

El procés contra tres joves corsos de 22 i 24 anys, Nicolas Battini, Stephane Tomasini i Joseph-Marie Verdi**, sembla haver canviat l'escenari a Còrsega. Els militants de Ghjuventù Indipendentista, ala juvenil de Corsica Libera, foren acusats de fer explotar una bomba davant la sotsprefectura de Corti. El judici, iniciat a finals de setembre va acabar amb sentència, el 5 d'octubre de 2016, de penes de 5 a 8 anys de presó. El moviment cors va manifestar-se el 22 d'octubre que va provocar greus enfrontaments contra la gendarmeria francesa a Bastia. Tres dies després els presos eren transferits del continent a l'illa, concretament a la presó de Borgo, com demanava el moviment solidari amb els joves.

Des del 25 de juny de 2014, quan el principal moviment armat, el Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC) va anunciar que deposava les armes. "Sense cap prèvia ni equívoc, hem adoptat un procés de desmilitarització i una sortida progressiva de la clandestinitat. No es tracta de la fi de la història. Ben al contrari. Per aquest gest, avui, volem oferir perspectives noves a la nostra marxa cap a la sobirania. És moment de passar a una nova fase: aquella de la construcció d'una força política per governar Còrsega i conduir-la a la independència". De fet, ja abans d'aquest anunci, la violència política era marginal. I ho va ser definitivament quan la victòria de l'aliança d'autonomistes i independentistes corsos, el desembre de 2015, va atorgar-li el govern a Femu a Corsica i Corsica Libera. Els primers, autonomistes, havien obtingut prop de 25.000 vots a primera volta. Els segons, independentistes, van superar els 10.000. Plegats van aconseguir gairebé 53.000 sufragis i el 35 % dels vots a segona volta. Amb 24 escons sobre 51 van obtenir la majoria absoluta.

La reaparició de la lluita armada

 

La sentència contra els tres joves i els pocs avanços institucionals han provocat un cert sentiment de decepció envers la via institucional. L'autogovern cors és escàs i la capacitat del govern nacionalista per a realitzar canvis, amb un marge tant estret, clara. Un autonomista dirigeix l'executiu i un independentista el parlament però més enllà de declaracions estètiques la manca de competències evidencia pocs canvis. L'acarnissament judicial contra tres joves, per uns fets de 2012 i en un escenari d'absència de lluita armada, ha provocat una frustració en part del moviment nacional cors. Arran d'aquest marc han reprès, de forma sorprenent, els atemptats a l'illa, després d'anys de notable tranquil·litat. Així, per exemple, de forma recent:

25112016: Pietrabugno/Cap Corse: atac frustrat contra oficina de Seguretat Social

26112016: Sotta: bomba a la casa d'una militant ecologista d'U Levante

12122016: Bastia: Doble atemptat contra oficines bancàries

26012017: Propiano: Atemptat amb mig kilo d'explosiu contra un restaurant kebab

15020217: Aiacciu: Càrrega explosiva a l'oficina d'un promotor immobiliari

05042017: Bastia: Bomba a oficina de l'empresa elèctrica francesa EDF*

17042017: Corti: Explosius a una oficina bancària de Société Générale

22042017: Bastia: Sis kilos d'explosius a l'oficina d'afer socials (RSI)

01052017: Biguglia: Bomba a una oficina bancària de Crédit Agricole

03052017: Furiani: Bomba a una agència immobiliària

L'estat francès ha optat per ignorar les demandes corses. Si alguna vegada ha accedit a negociar per exemple amb FLNC-Canal Habitual) ho va fer a contracor per un creixement de la lluita armada. Aquella via, però, va quedar esgotada i agafant els exemples irlandès i basc, la direcció política va apostar clarament per la via institucional. Ara, però, la incapacitat de París per adoptar mesures tant simples com el paper de la llengua o beneficis fiscals producte de la insularitat, posen en dubte per a alguns sectors si la via política és útil.

* Atacada el 2010 pel FLNC/22 Octubre

** Net de l'ex comandant de l'FLNC, Charles Pieri


lectures 1227 lectures comentaris 3 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#3
Carles Viñals Casado fletxa Sant Vicent del Raspeig
26 de juny de 2017, 15.45 h


Contra la inercia dels estats uniformitzadors, centralistes, assimiladors,imperialistes, autoritaris, jacobins (fixeu-vos si ni'hi ha formes de definir la falera de dominació del poderós sobre el feble), la vía política es demosra històricament ineficaç arreu i en tots els temps.

El dominador no vol saber de raons ni de drets; té la força i la fa servir. Les consideracions morals no compten. Aquesta és l'explicació de que només amb una força superior, gairebé sempre de caire viol... Llegir més


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#2
26 de juny de 2017, 10.59 h

A Còrsega revifa la lluita armada. No "reprèn"


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

item
#1
66000 milions fletxa De raons
26 de juny de 2017, 00.48 h

Aquests atemptats a qui beneficien...doncs ja sabeu qui esta darrera d'aquesta colla de torrats. Una tenda de kebab..una ecologiste..a espanya ETA feie lesmateixes bestieses, infiltrats com estaban de CNI finsa la medula
..Als bandarres del governe panyol es hi anaba de primera tot això.la democracia els hi va molt gran..i a França semble que el conegut centralisme del Borbo local, a pesar de que li van fer l'estetica.continue arrelada,oprimin quan no matxacant les minories.


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Vàzquez i Mir

Jordi Vàzquez i Mir logo rss

La utopia només és una veritat prematura.

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.