Opinió amb independència. Dimecres, 18 de juliol de 2018 12:40 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jordi Vàzquez i Mir


Diumenge, 17.6.2018. 12:11 h

Demà neix la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques del Català de l’Alguer

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 1 vot )
valorar_carregant carregant

Celebració de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans, enguany a L'Alguer
Celebració de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans, enguany a L'Alguer

Comparteix






És una iniciativa, aprovada el 14 de març d'enguany, de l'ajuntament de L'Alguer dirigit pel centrista Mario Bruno que vol unir totes les entitats en defensa de la llengua catalana a la ciutat sarda. Es reunirà per primera vegada el 18 de juny aplegant onze entitats:

- Associació per la Salvaguarda del Patrimoni historico-cultural de l’Alguer,

- Òmnium Cultural de l’Alguer,

- Ateneu Alguerès,

- Associació Cultural Cabirol,

- Coral Alguer Terra Mia,

- Obra Cultural de l’Alguer,

- Escola de Alguerès Pasqual Scanu,

- Associació Cultural Edicions de l’Alguer,

- Centre Excursionista de l’Alguer,

- Plataforma per la Llengua

- Saber i Sabor Ass. Cult. e Gastronòmica.

Tenen el suport del govern local amb l'Sportello Linguistico comunale, el sard amb l'Sportello Linguistico regionale e l’Institut d’Estudis Catalans. “Un gran pas endavant cap al desenvolupament i la promoció de la política lingüístcia de L'Alguer" segons  Gabriella Esposito, responsable de Cultura de l'Ajuntament de L'Alguer.

La ciutat va perdre el nexe amb la resta dels Països Catalans arran de l'ocupació espanyola durant la guerra de Successió el 1714. Malgrat això la llengua va mantenir notable vitalitat sobretot a nivell de literatura i específicament de la poesia amb  Joan Andreu Màssala, Lluís Soffí, Bartomeu i Mateu Lluís Simon (pare o fill), Antoni Miquel Urgias. El naixement de l'Agrupació Catalanista de Sardenya «La Palmavera», el 1902-1910, la Grammatica del dialetto moderno d’Alghero (1899-1903) de Joan Pais i la Grammatica del dialetto algherese odierno (1906) de Joan Palomba van mantenir viva la llengua. Posteriorment Gavino Ballero va impulsar el teatre en català amb l'

Associazione Libera Goliardica Algherese (ALGA) els anys quaranta i cinquanta del segle XX i van néixer el Centre d'Estudis Algueresos (1952)*, actualment succeït per l'Obra Cultural de L'Alguer (1985) i l'Agrupació Catalana d'Itàlia, centrada en la recuperació del cant coral. La primera entitat va començar a fer classes de català el 1973 a les que s'han afegit les de l'Escola d'Alguerès Pasqual Scannu a partir de 1982. Scannu fou un pedagog local qua va fer una tasca enorme per la pervivència de la llengua entre 1935 i 1978. Josep Sanna, autor del 'Diccionari Català de L'Alguer' (1988) i fundador de l'EAPS, i Antoni Nughes (mort el 4 de maig d'enguany en un ignominiós silenci) han continuat i ampliat la seva sobra.

Esporàdicament hi hagué contactes entre intel·lectuals o erudits. En concret la presentació de l'arxiver de Casteddu, la capital sarda, als jocs florals de 1864. Havia après català llegint textos legislatius i cívics. O la tasca fonamental com a cònsol d'Eduard Toda, impulsat per Víctor Balaguer, el 1887 qui va escriure Un poble català d'Itàlia: l'Alguer, l'any següent ; Records catalans de Sardenya, 1903; La premsa catalana a Sardenya, el mateix any.  La col·laboració de Ramon Clavellet, com a corresponsal del Diccionari Català-Valencià-Balear, d'Alcover, a principi de segle i la delegació algueresa al I Congrés de Llengua Catalana (1906). Tot plegat es va trencar arran de les dictadures de Rivera, Berenguer i Franco a la part espanyola dels Països Catalans i de Mussolini a l'italiana.

Va ser Pere Català Roca el qui va aixecar un nou pont de mar blava entre L'Alguer i la resta dels Països Catalans. Ho va fer de forma especialment emotiva amb el 'Viatge del Retrobament' el 25 i 26 d'agost de 1960 quan 140 intel·lectuals i civils catalans van visitar la ciutat en el vaixell Virginia de Churruca. La rebuda, amb el port ple a vessar i l'alcalde al capdavant va ser, efectivament, un retrobament emotiu que va ser seguit per la celebració dels jocs florals i la represa dels contactes.

Entre 1992 i 1996 el Grup per a la Normativització de l’Alguerès (GNA) va treballar en una proposta normativa que va acceptar l'IEC. El 1999 la Plataforma algueresa de cultura catalana, hereva del GNA i fundada el 28 de gener de 1999, va aprovar un model per a la parla local amb suport de l'ajuntament. L'IEC va signat un protocol de col·laboració amb l'ajuntament el 1998 i dos anys més tard les Jornades de la Secció Filològica a l’Alguer

* Presidit per l'independentista sard Antonio Simon Mossa entre 1961 i 1971. 


lectures 938 lectures comentaris Cap comentari

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja


No hi ha cap comentari


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Vàzquez i Mir

Jordi Vàzquez i Mir logo rss

La utopia només és una veritat prematura.

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.