Opinió amb independència. Dijous, 22 de febrer de 2018 21:53 h
facebook twitter RSS in.directe.cat

Jordi Vàzquez i Mir


Diumenge, 4.2.2018. 16:43 h

Còrsega posa contra les cordes París

Molt dolent Fluix Interessant Molt bo Excepcional ( 4 vots )
valorar_carregant carregant

Aiacciu el 3 de febrer de 2018
Aiacciu el 3 de febrer de 2018

Comparteix






La de dissabte 3 de febrer, a Ajaccio, en cors Aiacciu, fou la manifestació més gran de la història de l'illa. Un pas decisiu en el procés nacional cors. Després de quatre dècades de lluita armada amb més de 10.000 atemptats i 40 morts vinculats a la lluita armada, Còrsega viu un cavi de tendència des de fa anys. Una part del moviment cors, la minoritària, mai va donar suport a la violència però va acabar imposant les seves tesis. París havia negociat un estatut d'autogovern, limitat, amb la facció armada coneguda com a Front d'Alliberament Nacional de Còrsega (Canal Habitual) però els costos de la violència no van implicar grans avanços. Per què no provar la via estrictament política i no violenta? Els resultats foren espectaculars.

Més enllà del ball de sigles, amb prop de quaranta noms de grups, coalicions, moviments i escissions. El moviment nacional cors ha passat de testimonial a hegemònic. Al primer parlament cors, escollit l'agost de 1982, les llistes corses van obtenir un 12,47 % i 8 escons. El 1998, en plena campanya militar de les diverses faccions del FLNC, les cinc llistes corses van obtenir un 16,68 %. La seva divisió va provocar que quatre d'elles quedessin fora de la cambra. Només Corsica Nazione, ala política de l'FLNC, va obtenir 2 escons. En total van sumar 21.000 vots. El llarg procés posterior, no exempt d'assassinats entre faccions i debats eterns, va dur a un molt bon resultat a les eleccions de 2010. Dues llistes que van aglutinar el pol autonomista i no violent, Femu a Corsica, i l'independentista afí a l'FLNC, Corsica Libera. Van sumar un 27,76 % i 15 escons. Van superar els 51.000 vots. Arribats a aquest punt va plantejar-se la utopia de guanyar una majoria parlamentària. Es va fer en eixos:

- Màxima unitat; passar de les llistes separades a una coalició plural entre Femu a Corsica i Corsica Libera
- Bicefàlia; amb Gilles Simeoni, cap dels moderats i fill del primer diputat nacionalista, Edmond Simeoni, i Jean Guy Talamoni, líder indiscutible dels independentistes amb tot el prestigi d'haver dut la direcció de l'ala política de l'FLNC
- Un programa de mínims amb vocació de màxims
- Renúncia absoluta a la lluita armada

La tasca de l'aliança va florir l'any 2015. La llista unitària Pè a Corsica va aconseguir una victòria històrica amb més del 35,34 % dels vots essent primera força. Les dues principals formacions electorals nacionals Femu a Corsica i Corsica Libera (CL) es van presentar de forma conjunta a la segona volta de les eleccions regionals i van passar de 15 a 24 escons. Començava el camí més difícil. Davant es van trobar el genocida Manuel Valls. A una demanda com l'oficialitat de la llengua pròpia, el jacobí centralista va respondre: : "L'estat no retrocedirà mai a l'illa. Alguns parlen de nació corsa. Però no se ben bé que vol dir això. Només hi ha una nació, la nació francesa. Està fora de lloc la qüestió". Pel polític socialista la pertinença de l'illa a Còrsega "no és negociable ni ho serà mai". Menys encara es va acceptar l'amnistia dels presos ni el seu apropament a l'illa. Ni quan el FLNC (22 Octubre) va anunciar l'aturada total d'accions militars el maig de 2016. Seguia, així, el camí obert per la facció principal , FLNC (Unió dels Combatents) que s'havia desmilitaritzat el juny de 2014. Lluny d'arronsar-se, el moviment cors va seguir el seu camí. Avui Valls és un cadàver polític. En canvi el govern cors ha impulsat la presència de la llengua a l'escola, ha modernitzat el govern local i ha refet les seves estructures polítiques. Les diferents faccions moderades s'han unificat sota la guia de Simeoni en Femu a Corsica i han signat un acord ja no puntual sinó estable de coalició amb els independentistes. El resultat fou una altra victòria històrica a les estatals de 2017. Per primera vegada el nacionalisme cors va aconseguir representació al parlament francès. I no entrava amb un diputat sinó que irromp amb 3 dels 4 escons de l'illa. Jean-Félix Acquaviva (amb el 63,05 %), el veterà Michel Castellani (60,81 %) i Paul André Colombani (55,22 %) van aconseguit l'escó amb claredat. Una victòria sense precedents que convertí l'aliança Pè a Corsica, coalició dels independentistes de Corsica Libera i els autonomistes de PNC, Inseme i Chjama Naziunale, en la primera força de l'illa i l'única de l'hexàgon que va derrotar el producte de màrqueting tecnòcrata d'Emmanuel Macron.

Les eleccions de desembre de 2017 van significar un pas més, una confirmació de l'encert de la tàctica d'acumulació de forces encetada el 2010. La coalició nacional corsa va guanyar amb rotunditat. Pè a Corsica va aconseguir 67.155 sufragis un 56,5 % dels vots front el 18,29 % de la segona força. Fins llavors les llistes corses es van presentar separades a la primera volta però com a molt s'aliaven a la segona. Aquesta vegada es van presentar juntes des de l'inici. Van guanyar 15.000 vots. Traduït en escons la llista corsa n’obtenia 41 de 63. Assoliada la majoria hegemònica Simeoni i Talamoni van passar a una nova fase. Simeoni, afirmava que “Avui París ha de prendre consciència d’això que ha passat a Còrsega.” L’advocat ha assegurat que demanaran “competències i responsabilitzar-se d’allò que és nostre per a construir aquest país”. Escollint novament Simeoni com a primer ministre i Talamoni com a president del parlament Còrsega va demanar diàleg a París.

El gener d'enguany els dos dirigents visitaven París, el president del govern cors i el del parlament van tornar-hi "profundament decebuts" per la resposta del govern. L'estat, representat pel primer ministre Edouard Philippe i el president del "Sénat" Gérard Larcher van bloquejar qualsevol diàleg. "Hom no pot presentar-se a una discussió en la que demanda a l'altra part renunciar a qualsevol avanç. Això no és una discussió, és una capitulació", deia el President Gilles Simeoni. I advertia que "el retorn a la violència pot ser inevitable". Per tot plegat les forces corses van convocar una manifestació, "popular i pacífica", de repulsa a l'actitud de l'estat pel 3 de febrer on reclamaran un diàleg de debò. Què demanaven les forces corses ?

El Parlament de Còrsega va aprovar al dia abans de la manifestació, divendres 2 de febrer, una resolució política de quatre punts:

- Un diàleg sense tabús ni condicions prèvies
- La revisió constitucional en especial de l'article 72 que regula les col·lectivitats territorials de l'estat francès
- L'apropament de tots els presos polítics corsos
- El reforçament dels mitjans de l'administració de la Col·lectivitat Territorial Corsa

La coalició guanyadora de les eleccions, Pè a Corsica, va aconseguir una clara majoria a les seves propostes que van ser votades i van obtenir 48 vots dels 63 possibles. Els 41 de Pè a Corsica, els 6 d'Andà per Dumane i el de Pierre Ghionga, electe del grup Valérie Bozzi. Aquest darrer tot i formar part d'una llista pro francesa, va invocar el seu compromís amb l'autonomia de Còrsega. Andà per Dumane reuneix la llista pro Macron que visitarà la setmana que ve l'illa i es troba que els seus propis partidaris li exigeixen diàleg amb el govern democràtic. En el debat Gilles Simeoni, va denunciar el bloqueig de París: "Hom ara em diu: si guanyar les eleccions no ens permet ni poder dur a terme converses sobre el que has rebut un mandat del poble, això significa que la democràcia està morta".

lectures 864 lectures comentaris 2 comentaris

publicitat

COMENTARIS fletxa taronja

item
#2
Lluís fletxa Terrassa
5 de febrer de 2018, 21.00 h

Visca Còrsega Lliure!


Valora aquest comentari:   votar positiu 2   votar negatiu 0

item
#1
bejota fletxa bcn
5 de febrer de 2018, 16.52 h

Advance Medical, líder del telediagnóstico médico, se lleva la sede a Madrid

La empresa, cuyo principal accionista es la familia Botet, exCaprabo, tiene más de 500 empleados y administra filiales en seis países


Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 6

5 !10 !20 !tots
1


COMENTA fletxa taronja

El comentari s'ha enviat correctament. Pots recarregar l'article o anar a la pàgina principal

publicitat

Jordi Vàzquez i Mir

Jordi Vàzquez i Mir logo rss

La utopia només és una veritat prematura.

més informació

correu Contactar amb l'autor

ELS MÉS fletxa


ARXIU fletxa







logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.