El Vic perdia 2-0 al descans, però una excel·lent segona part l'ha deixat molt a prop de donar la sorpresa

CF Pobla de Mafumet (3): Varo, Madero, Mozo, Cunill, Èric, Juli (Sabaté, 63′), Kako, Oribe, Boniquet, Fran Carbia i Casanova (Ernest, 68′).

UE Vic (3): Carrascal, Marc Garcia, Héctor, Poves, Molist, Alexis (Solernou, 75′), Pol Coll, Buetas, Bernat Puig (Soler, 63′), Puigdesens (Marc Casas, 82′), i Verdaguer.

Gols: 1-0 Fran Carbia (32′), 2-0 Casanova (36′), 2-1 Puigdesens (54′), 3-1 Casanova (59′), 3-2 Alexis (66′), 3-3 Marc Garcia (76′).

Àrbitre: Caballero Leon. Ha ensenyat targeta groga als locals Fran Carbia (44′), Kako (44′), Cunill (53′), Casanova (66′), Ernest (88′) i Sabaté (89′) i als visitants Héctor (34′), Pol (44′), Puig (58′), Alexis (70′), Molist (73′) i Marc Garcia (89′).
 

Tant la Pobla com el Vic han sortit aquesta migdia a la gespa del Municipal amb una fam de victòria important, ja que els locals veien com amb un punt dels últims sis se’ls allunyaven les places de play-off i els visitants com després de set jornades necessitaven retrobar-se amb el triomf per fugir de la zona de descens. Cap dels dos ho ha aconseguit, però, encara que al final del partit no han faltat ocasions per fer decantar la balança cap a un costat o cap a l’altre. Durant la primera part, en canvi, la dinàmica ha estat força diferent: no hi ha hagut tanta presència a les àrees i la Pobla, amb un premi potser excessiu, s’ha endut un 2-0 al vestuari que semblava deixar el partit força encarrilat. Ha estat passada la mitja hora de joc, quan els grana apretaven una mica més i semblava que podien arribar amb perill a la porteria rival, que s’ha estrenat el marcador, i només quatre minuts després (36’) han aconseguit d’augmentar l’avantatge. Fins aleshores, però, només hi havia hagut alguna aproximació d’Oribe i de Madero (que pujava del juvenil del Nàstic) per part de la Pobla i algun contraatac o xut llunyà del Vic que fessin estar els porters dels dos equips una mica atents.

El primer gol (32’) ha estat obra de Fran Carbia, amb força pólvora últimament, que ha enviat al fons de la xarxa una pilota que havia quedat morta a la frontal de l’àrea petita que després que Cunill intentés rematar de cap un servei de córner. El davanter, murri, en una acció típica de nou, ha xutat a barraca i ha afusellat el porter, que es resignava a veure que no hi podia fer res. El segon, que ha arribat quan el Vic encara no havia paït el primer, també a tingut Carbia de protagonista, però aquest cop el gol ha estat de Casanova, que estrenava titularitat i ho ha celebrat amb un doblet. La jugada ha començat amb una centrada d’Oribe per l’esquerra, que ha provocat un seguit de rebots fins que l’àrbitre ha donat per bo el gol: primer el xut de Carbia l’ha parat el porter, però el refús l’ha aconseguit d’arreplegar Casanova, que ha disparat al travesser i després d’uns moments d’incertesa i que encara s’estigués lluitant la pilota s’ha considerat que havia votat dins i el segon gol ha pujat al marcador.
 

Amb aquest còmode avantatge semblava que la Pobla no tindria problemes per sumar els tres punts, però a la segona part el Vic no ha deixat en cap moment de creure en les seves possibilitats i ha fet tres gols que li han suposat un puntet i una injecció de moral enorme. El primer ha arribat deu minuts després de la represa, en una jugada discutida que ha acabat amb Puigdesens rematant al fons de la xarxa el refús d’un penal que ell mateix havia fallat (i que Cunill havia comès). Sorprenentment, però el següent gol a arribar, i només al cap de cinc minuts, ha estat el de la Pobla, cosa que podria haver deixat els visitants ferits de mort, perquè anímicament ha estat molt dolorós. Era el segona gol de Casanova (i el 3-1), probablement el més bonic del partit, per la jugada que l’ha precedit. S’ha iniciat a la banda dreta de l’atac pobletà, amb Fran Carbia en possessió de la pilota. En una acció ràpida se l’ha endut Oribe, però, que ha deixat un pèl despistats els defenses osonencs i ha començat una transacció cap a la mitja lluna de l’àrea, que ha culminat amb una molt bona desmarcada en diagonal de Ruben Casanova venint de l’altra banda. L’avui capità (ja que Serra continua lesionat) només li ha hagut de cedir suament perquè aquest últim, ja des de dins de l’àrea i sol davant del porter, pogués definir amb una subtilesa elegant.
 

A partir d’aquí, i en la mitja hora restant, les ocasions per part dels dos equips s’han multiplicat (cosa força infreqüent en aquesta categoria) i hauria pogut passar qualsevol cosa. Des d’un 4-1 que molt probablement hauria deixat el partit dat i beneït, fins a una remuntada dels vigatans que de fet ha estat a punt de produir-se. La fam de victòria dels dos equips que comentàvem al principi, però, ha estat clau per poder viure un partit d’aquestes característiques. Aquesta necessitat, a més, també s’ha deixat veure en l’estat anímic dels jugadors, que s’enganxaven força sovint a partir d’entrades molt sovint lletges i innecessàries. Mostra d’això en són les dotze targetes que ha hagut d’ensenyar avui l’àrbitre, repartides de forma equitativa per cada equip.
 

Al minut 66’ ha arribat el gol que ha tornat a posar el Vic al partit, obra d’Alexis Sánchez, en una falta que aparentment no havia de portar perill. Treta des de la punta esquerra de la línia del mig camp, la pilota ha fet cap dins de l’àrea, on Alexis, amb un gran domini del joc aeri, ha connectat una rematada que ha acabat al fons de la xarxa. Pocs minuts després també de cap hauria pogut arribar el tercer del Vic, ja que en una centrada per la dreta fins a tres jugadors es trobaven es situació de rematar al segon pal. Varo, però, tot i no disposar gairebé de temps de reacció, ha tret una mà miraculosa que ha evitat que la pilota entrés per l’esquadra. Al minut 76’, en canvi, i després d’aquesta brillant intervenció, ha encaixat el tercer gol dels osonencs, en una jugada en què segurament s’ha vist sorprès, igual que el propi golejador, Marc Garcia, i la resta de jugadors i públic assistent: el lateral visitant, en una pujada per la banda esquerra, ha aixecat una centrada que s’ha anat enverinant i que finalment s’ha escolat per l’esquadra esquerra de la porteria pobletana.
 

El partit, doncs, semblava que tornava a començar, però estava més obert que mai, perquè quedaven només quinze minuts perquè l’àrbitre en xiulés la seva fi. Ha estat el Vic, potser, doncs, qui més ha apretat en aquests instants finals, gràcies a la confiança que els havia donat aixecar un resultat tan advers, en oposició a la desil·lusió en què havia caigut la Pobla. Els locals han tingut presència també a l’àrea rival, sobretot amb un parell de centrades que s’han passejat sense trobar rematador, però han estat els visitants qui han estat més a prop del gol en diverses ocasions, amb situacions força clares. Les més destacables han estat les que han requerit la intervenció de Varo (83’) i de Mozo (90’), però gens menyspreables han estat tampoc les dues accions consecutives (78’ i 79’) que han tingut.
 

Al final, doncs, repartiment de punts en un partit amb moltes alternatives i joc ràpid, sobretot a la part final, que ha fet que els aficionats s’ho passessin bé, amb un joc viu i dinàmic, malgrat no poder veure guanyar el seu equip. Amb aquest resultat la Pobla queda a quatre punts del quart lloc i el Vic dos per sobre del descens, liderant, però, amb nou, el rànquing de partits empatats (igual que la Grama). Aquesta circumstància fa que només el cuer n’hagi guanyat menys i que en canvi el cinquè classificat n’hagi perdut més, cosa que caldrà mirar de redreçar en el pròxim partit, contra l’Europa. La Pobla, per la seva banda, es veurà les cares amb el líder de la categoria, l’Olot.