La setmana passada vaig acudir per primera volta a la consulta del ginecòleg. Anar per primera volta a cal ginecòleg no és fàcil per a una xicona jove. Una cosa és que el teu nóvio et toque la figa amb gràcia i harmonia, però una altra és que te la toque un desconegut. És guapo, Mireia, em va dir ma mare. Així és que hi anava amb una barreja de vergonya i morbo entre les cames. A més, és el que em va tractar a mi quan estava prenyada de tu, va reblar ma mare. I jo vaig pensar, mama no ajudes, el que em faltava, és com de la família: em coneix des que era un cigronet fecundat. Toca't la figa.
Anava amb una mica de neguit i respecte, deia, perquè, com que sempre he sigut una saltamarges i m'he ventilat tot el que se m'abellia, patia perquè aquell senyor no em trobara un camp de batalla per allà dins. I clar, ma mare amb l'orella parada tota l'estona tampoc ajudava gaire. Però, malgrat la incertesa primerenca, va anar molt bé. I el ginecòleg, el Doctor Mateu, tot i ser una mica major, era guapo, tal com havia apuntat la mare. Els cabells canosos, tenyits de blanc per l'experiència, li donaven un toc força interessant. A més a més, parlava valencià. Ma mare tenia raó, no havia sigut una estratègia tranquil·litzadora de la meua progenitora.
Quan va començar a oscultar-me la figa amb els dits, em va tocar un puntet i em va preguntar si em feia mal. Jo li vaig dir que no. Però era una veritat a mitges perquè em feia gustet. Però clar, això no li ho podia dir en aquell context professional. Ma mare s'hauria escandalitzat, conservadora com és. Ací està bé, açò també està bé… La meua figa pareixia un plató de televisió net i endreçat: amb una minicàmera enfocant l'interior mentre el metge feia les seues observacions i concloïa que tot estava en ordre. Uf! Quins descans.
Ara bé, si he de ser sincera, no tot van ser-hi flors i violes. Per dos motius. El primer, perquè em va cobrar 110€, i no em va donar l'oportunitat de preguntar-li si amb el carnet jove em podia fer una rebaixa (quin sentit té que al cinema et facen un descompte i a la clínica del ginecòleg no?). I el segon i més greu, perquè els homes guapos, a voltes, haurien de serrar la boca abans de cagar un moment íntim. Segur que vos ha passat alguna volta, amigues, que esteu amb un home en una situació agradabilíssima, gaudint d'una conversa intel·ligent i pensant aquest pot ser l'home de la meua vida, fins que de sobte, com un meteorit aparegut del no res, amolla alguna cosa sense trellat, una broma pesada, o pitjor encara: un comentari sobre l'ex, i espatlla el M-O-M-E-N-T. I t'entren unes ganes terribles d'enviar-lo a fer la mà. Doncs el Doctor Mateu no en va ser una excepció:
I què estudies?, em va preguntar quan començava a palpar-me i observar-me la figa. Vaig pensar xe quina professionalitat, com es nota que ho diu per distraure'm i que tot passe com una sessió depilatòria no dolorosa. Estudie Filologia Catalana a la Universitat de València, li vaig respondre. I va i no se li ocorre una altra cosa que abandonar la seua condició de Sapiens atractiu i fer aflorar l'Erectus que duia ben enganxat als testicles tot espetant-me amb un to irònic gens elaborat un Ah mira! Amb l'Artur Mas este segur que ara tindràs treball. Ho va dir sense deixar de mirar dins la figa i demostrant una aversió especial pel president dels catalans. I clar, sóc una persona molt cabal i comprensiva, suporte totes les crítiques i posicionaments, però no pots fer comentaris polítics carajilleros de baix nivell a una estudiant valenciana de Filologia Catalana, d'esquerres, liberal, amant de la llibertat dels Països Catalans i de la seua llengua i cultura, en un moment polític decisiu com el que viuen els cosins germans del nord ara mateix. Perquè tot el pes del PP i l'espanyolisme et cau damunt la figa a través de les mans d'aquell senyor. El blanc dels cabells deixa de ser sinònim d'intel·ligència i esdevé caspa que demostra el seu bagatge cultural televisiu i filiació espanyolista.
Em va tocar tant la figa aquell comentari barroer que em notava el cor en la vagina plena d'ira. I per no muntar un ciri davant ma mare i el ginecòleg de la família, em vaig quedar amb les ganes d'obrir més el conill i dir-li: Doctor Mateu, mire'm, mire'm bé la figa!: no és Artur Mas estúpid, ací dins hi ha tot un poble que demana llibertat!
