JOVENT SENSE FEINA… ESMOLA L’EINA!!!

Evidentment, no sóc periodista ni polític. Tot i així, entre el meu cercle d'amistats i familiars, fa molts dies que ho vinc dient: “se n'està coent una ….” No sabria dir si serà una revolució social o un aixecament de tota la població juvenil i no tan juvenil. Però que s'està anant cap a un profund i obscur precipici amb escasses possibilitats de retorn i salvament, és obvi. Tant la joventut en edat de treballar, com els adults que s'han quedat sense feina, són un potencial humà disposat a tot. I aquest “tot” pot acabar molt malament si ningú hi posa remei. Remei n’hi ha; cal que qui pot aplicar-lo vulgui aplicar-lo. Perquè també fa temps que vaticino, que sembla que a alguns jerarques que es mouen per les altes esferes de la política i l’economia, i amb negocis de vegades inconfessables, sembla que no els interessa que tothom tingui un treball digne, un habitatge en condicions, i uns petits estalvis en el banc o caixa d'estalvis per a unes possibles despeses extres. Vaja, el que se’n diu viure amb dignitat, dins del que es va anomenar “l'estat del benestar”. amb el qual hem viscut molts anys, i bé que ens ha anat. El Govern, o a qui correspongui, hauria de prendre cartes en l'assumpte i evitar per tots els mitjans (favorables a la població sempre), que s'arribi a una situació que des d'un principi se'ls pot escapar de les mans, i que si volen reprimir llançant contra el poble els anti disturbis o fins i tot les FF.AA, la cosa pot acabar pitjor que el que va acabar a Alemanya en els anys trenta amb l’assenció al poder d'Adolf Hitler, o amb el que va passar a Espanya i Catalunya a partir del 18 de juliol de 1936.