ESCOLES D’APRENENTS

Molts anys enrere, quan un adolescent de 14 anys volia entrar a treballar en una empresa, normalment aquesta, si era de les grans, disposava d’escola d’aprenents. I l’aprenentatge es dividia en dues parts: a saber; una era la par tècnica que es desenvolupava al taller o fàbrica. La segona era, normalment, a l’Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell o de Terrassa, per a la majoria de joves de tota la Comarca del Vallès Occidental. O en un lloc equivalent per aprendre les dues coses: teoria i pràctica. Com per exemple, les Escoles Professionals Salesianes, (les de Sarrià eren molt competents) on se’n sortia amb el títol a la butxaca (carnet de conduir inclòs) i amb feina assegurada.
Però tot i ser aprenents, aquests cobraven un sou cada setmana, el que se’n deia la setmanada, que era més simbòlic que altre cosa. De tota manera, suficient per incentivar els aprenents a  aprendre bé l’ofici per el dia de demà i arribar, un cop oficials del què havien après, a cobrar el que per llei els hi pertocava que, en alguns casos, era un molt bon sou, també setmanal.
D’aquesta manera, molt pocs eren els qui es posaven a treballar sense saber res de l’ofici a dur a terme. No com passa actualment, que molts es pensen saber-ho fer tot i no saben fer res. Alguns tenen pocs estudis i cap mena d’especialització en un ofici determinat. I alguns tenen molts i bons estudis, però tampoc troben feina.
Enutja, però i també, el fet que a molts joves de catorze o quinze anys que van a demanar feina per primera vegada a una empresa avui en dia, se’ls hi exigeixi una certa experiència en allò en que es volen especialitzar. Com poden tenir experiència si encara no han treballat mai?
S’haurien d’implantar altra vegada les escoles d’aprenents. I per a tots els oficis, ja siguin empreses grans o no tan grans.
Incentivant d’aquesta manera als joves amb ganes de treballar, potser en pocs anys es reduiria sensiblement la taxa d’atur que s’arrossega des de fa temps, o fins i tot, l’atur podria quedar en simple anècdota. Perquè fent-ho d’aquesta manera, a més, –que tots els joves amb ganes de treballar ho poguessin assolir–, els majors de entre 55 i 60 anys que es volguessin acollir a la jubilació ho podrien emprar perquè els joves treballadors emergents, al ser molts, podrien entre tots aconseguir que la paga de jubilació fos molt més digne que en l’actualitat.
Treballant tothom, tothom viuria bé; tothom hi sortiria guanyant.