Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

La cova d’Alí-Babà del Vaticà

|

- Publicitat -

Una molt bona amistat que tinc, junt amb la seva senyora amb la qual també m'hi lliga una bona amistat i ens coneixem de fa molts anys i em mereixen tota la meva confiança i credibilitat, van viatjar un dia a Ciutat del Vaticà, crec que formant part d'un grup que feien un viatge per alguns punts d'Itàlia i també per altres de centre-Europa, com per exemple Àustria.

Bé. Quan estaven visitant tot el que és visitable al Vaticà, la meva amistat, l'home, es va separar del grup que seguia les explicacions del guia. I, volent o sense voler, va ficar-se en una gran sala (la porta estava mig oberta, o mig tancada, ves a saber. Entreoberta, vaja) que a ell li va semblar com si s'hagués ficat dins la mateixa cova d'Alí-Babà i els quaranta lladres! Davant els seus esbatanats i sorpresos ulls i cara de babau, tenia un gran nombre de taules i prestatgeries plenes que no hi cabia una agulla, del que hem podríem dir un gran tresor. Compost aquest, per tots els inversemblants objectes litúrgics que solen formar part de les mil i una cerimònies del ritus religiós catòlic. Tots els objectes metàl·lics, havien estat fabricats en or, argent i tota la gamma de pedres precioses que al món hi pugui haver.

Publicitat

El van enxampar a dins! I amb unes maneres que res s'assemblaven a la pau, silenci i concòrdia de la religiositat del lloc, el van empènyer de males maneres fora d'aquella sala, de la qual en va sortir més blanc que la llet, fotent-li un ensurt a la seva esposa que un pèl més i cau desmaiada!

I mentre entre paraules balbucejants, tremolant i els nervis a flor de pell li estava explicant a la seva senyora tot el que havia vist, ajuntant-hi un cofre d'unes dimensions respectables ple d'anells de tota mena i petites i mitjanes creus d'or i argent amb els seus respectius collars dels mateixos materials, va passar pel seu costat un seminarista català que, al sentir a parlar en la llengua de Catalunya, es va aturar per a saludar-los, havent escoltat part de la conversa que el matrimoni mantenia de forma molt exaltada. I sense encomanar-se ni a Déu ni al diable, el seminarista va i els hi diu: “amb tota aquesta riquesa que vostè ha vist dins aquesta sala, es podria apaivagar tota la gana i la pobresa del món durant molts segles”.

Ara, ajuntem-hi, als tresors que aquell senyor va veure en aquella sala vaticana ( i pensem amb els que no va veure), tots els tresors guardats en els museus catedralicis de totes les catedrals del món i els tresors que guarden molts temples catòlics de tota mena escampats pel planeta terra, i dins els palaus episcopals d'arreu.

Doncs per aquí hauria de començar el nou Papa Francesc I, quan ha dit que vol una església pobre i per als pobres. Que es desprengui de totes aquestes riqueses, que vagi a peu o a dalt d'un ruc com feia Jesús de Natzaret i es dediqui a repartir els diners obtinguts de la venda dels tresors de l'Església Catòlica, per tots els necessitats del món. Com mva dir el seminarista nomenat més amunt, hi ha diners pels pobres pels segles dels segles. Amén.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut