Una fusió quasi impossible

Una fusió quasi impossible (24/3/2015)
Barcelona acull una agència europea dedicada al desenvolupament de l’energia mitjançant el procés de fusió. Està composada per prop de 200 empleats, de tot Europa, amb l’objectiu de facilitar el progrés en aplicacions tècniques que permetin  generar prou escalfor fruit de processos atòmics a fi de que generin electricitat. És una aspiració de la humanitat reproduir el procés de generació de calor que es produeix al sol aquí a la terra, a petita escala i de forma controlada, a fi de tenir una inesgotable font d’energia.
 No obstant això, font pròximes a l’agència Fusion for Energy (http://fusionforenergy.europa.eu/) han revelat les greus dificultats tècniques del procés, tot i el gran esforç en medis humans i materials emprats. Aquestes fonts s’atreveixen a plantejar que en el millor dels casos aquesta nova energia només tindrà aplicacions comercials, a mitg termini, de forma subsidiària o per la via excepcional. Serà una energia que formarà part dels diferents paquets de generació energètica disponibles, per si de cas fallen les altres. El cost dels materials emprats, les instal·lacions necessàries, el desenvolupament tecnològic, les millores de seguretat necessàries o la formació addicional requerida, entre d’altres, esdevenen greus impediments per a poder confiar en la fusió, com la solució definitiva.
Té gràcia que Barcelona aculli aquesta estratègica agència europea en el desenvolupament del gran programa per l’energia atòmica de fusió ITER,  doncs com a capital de Catalunya, amb quatre central nuclears de fisió (Vandellós i Ascó), igualment resta allunyada de la seu del experiment. No obstant això, tampoc està tant lluny, ja que el primer reactor de fusió, possiblement operatiu a partir del 2027, estigui al sud de França, prop de Marsella. Aquesta agència europea, prou desconeguda per a barcelonins i catalans, aglutina l’aportació europea al desenvolupament d’aquest ambiciós programa internacional.
A la seva seu, enmig d’un ambient certament internacional, es respira la fatiga pròpia dels projectes de llarg recorregut, enmig de continues programacions per fer possible el progrés de l’experiment. En concret, es tracta, de forma molt resumida, de crear una espècie de forn a milions de graus de temperatura (que òbviament no es pot fondre) on només uns àtoms, de forma homogènia i uniforme, s’acaben  fusionant en un procés, controlat i limitat, que desprèn grans quantitats d’energia.
Aquesta senzilla explicació genera milions de problemes quasi irresolubles que necessiten  un desenvolupament tecnològic impressionant. Per exemple, fer un forn que assoleixi 200 milions de graus de temperatura sembla que ja s’ha aconseguit però ara s’està treballant en aconseguir que aquesta temperatura sigui uniforme, i no només en determinats punts i moments. Caldrà fer molts assajos per aconseguir-ho, ja que qualsevol petit element no previst o defectuós pot generar el fracàs absolut, amb despeses associades de milions d’euros. I d’aquí el desànim d’alguns empleats de l’agència europea barcelonina que han de tramitar i justificar semblants imports enmig de les dificultats pressupostàries dels Estats membres.
En aquesta tessitura, l’ambició humana ho pot tot, al cost que sigui. Els beneficis col·laterals, per a la ciència i la tècnica d’aquest monstruosos projectes és incalculable, ja que posen a prova tots els medis disponibles, i els seus sistemes de proveïment i fabricació. Sembla mentida que tiri endavant, i que es confiï en que no fallarà la més mínima part.  És impressionant!
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook