Abans de la ITV, com es circulava?

Abans de la ITV, com es circulava? (15/7/2015)
La vida útil dels vehicles cada dia s’escurça més. Tot i que el parc mòbil s’envelleix, no és per fer més quilòmetres sinó per la seva manca d’ús. Només els vehicles industrials o de serveis (missatgeria, transport,…) realment tenen una gran incidència. Pels turismes, en canvi, no sembla proporcionada la pressió que pateixen per forçar la seva renovació o bé pel seu control, ja que en general, no passen dels 10.000 km anuals, el que suposa una mitjana de 100.000 km en deu anys.
Costa creure que la vida útil d’aquest vehicles no pugui superar aquest llindar. La cultura del malbaratament ha arribat fins a punts inaudits. Vehicles amb un funcionament òptim, pel fet de tenir més de 100.000 km són desballestats sense misericòrdia després d’un rescabalament irrisori. És escandalós que per aquesta via, tant contrària als principis de sostenibilitat més elementals, es multipliqui la quantitat de nous residus i s’incentivi la producció massiva de nous vehicles, sobre tot del tipus turismes. Indirectament, una mesura per incentivar aquest comportament, fins a cert punt irracional, és a través de la ITV.
Aquest sedàs, pel que fa a les inspeccions periòdiques, té un abast recaptatori notari sobre uns vehicles que sovint fan molt pocs quilometres, entre d’altres motius per consistir en comprovacions que podrien estar a l’abast del sistemes d’informació propis del vehicle o que formarien part de les atribucions pròpies de tot conductor. Efectivament, sigui en els vehicles de darrera generació com en els més antics, mitjançant kits d’escaneig, tot propietari coneix a la perfecció les possibilitats tècniques de seguretat del seu vehicle (estat dels frens i de la frenada, llums obligatoris de senyalització, equipament d’emissions òptim,…) i si no és així, el propi conductor en la seva formació també ha adquirit els fonaments de diagnòstic i comprovació elementals per a poder dirigir el seu vehicle a un taller experimentat per a que li resolgui.
La delegació actual en el sistema ITV provoca un abandó de responsabilitats dels fabricants de vehicles (ja que podrien incorporar, de sèrie, més sistemes d’autodiagnòstic mecànic per molt poc increment de preu) com dels titulars d’aquests ajornant l’anada al taller (llevat d’averia greu) fins que ho digui la ITV. La prova de tot plegat és que abans de la ITV, l’any 1985, els vehicles eren d’un gran simplicitat sense grans prestacions, però davant el seu desenvolupament en quantitat i funcions, es va optar per la seva inspecció per raons de seguretat viària.
El  1994, d’acord amb les directives europees, igualment es va consolidar el model d’inspecció periòdica amb independència dels quilòmetres i de les prestacions d’autodiagnosis del vehicles o de les aptituds de comprovació del conductor. Aquest model, com ja es comença a sentir arreu d’Europa està en crisi, i sembla que alguns fabricants també ho estan valorant. Certament, els tallers o concessionàries que fan el manteniment dels vehicles també podrien validar les seves prestacions funcionals, i segons com, el propi vehicle, si té els sistemes d’autodiagnosis adients d’avís, i també, si el propi conductor assumeix aquestes funcions de forma inequívoca.
D’ésser així, les ITV només romandrien com centres de referència per casos de reformes o modificacions de vehicles, en cas de transferència o per casos qualificats com vehicles per a transport de persones o els vehicles industrials (sotmesos a exigències extremes de quilometratge i  condicions de treball). En la resta de casos, no té massa sentit. 
La majoria de vehicles turisme d’usos domèstics o destinats a la mobilitat laboral poden detectar per ells mateixos (en cas del vehicles d’alta gama ja es així actualment) o pel propi conductor, la major part d’incidències rellevants i per tant poder ésser solucionades conduint el vehicle fins un taller mecànic.
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook