Un país ètic com Catalunya

Un país ètic com Catalunya (23/7/2015)
El que col·loquialment s’entén com bona persona es fonamenta en l’exercici constant de qualitats com escoltar, dialogar i respectar. Una bona persona no té imperatius categòrics, veritats totalment irrenunciables, a les quals servir sense objeccions. Ben al contrari, conduit per una premissa de tolerància i  d’empatia, cerca trobar punts de diàleg i d’acord, o si més no de conversa i proximitat. És així de senzill. Per aquest exercici, qualsevol llenguatge és vàlid, i totes les expressions són útils.
 En l’àmbit polític aquesta demanda col·lectiva d’ésser, tot plegats, més bones persones poques vegades es produeix. Un servidor, curiosament, només l’ha sentit de boca dels Srs. Mas i Junqueras, amb les seves apel·lacions constants a la concòrdia i a l’enteniment. I, en canvi, també paradoxalment, són titllats per d’altres polítics de cercar la divisió i la fractura, i per tant, el conflicte i la discòrdia. Objectivament, aquestes acusacions, no tenen cap ni peus. El que es fa amb la sinèrgia dels comportaments honestos i les ànsies de millorar sempre té l’admiració del poble, i segurament d’aquí l’enveja i el tancament de mires dels contraris als plantejaments ètics.
Crec que tots tenim el convenciment que els Srs. Mas i Junqueras actuen per conviccions profundament ètiques. Que la seva aposta política, ara concretada en el projecte de Junts pel Si és un projecte transversal i republicà sense imposicions ni fins ocults. És un pensament republicà d’ampli espectre, treien el millor, respectivament, de les tradicions franceses i italianes, sobre el desenvolupament humà dins l’esfera pública. No hi ha, per tant, una visceralitat cega ni fanàtica en els seus plantejaments. Simplement hi ha una proposta que es vol exposar, defensar i reclamar. I si té el suport popular buscar-ne la seva implantació i plena efectivitat, sense renunciar als mètodes basats en escoltar, dialogar i respectar.
I en aquest procés, per contrast, sorprèn el posicionament espanyol: irracional i tancat. Els seus dirigents institucionals parlen en forma d’amenaces que fins i tot poden perjudicar als espanyols residents a Catalunya o les seves àrees d’influència. Els responsables polítics espanyols han abandonat les tesis més elementals de la diplomàcia o la negociació política a l’hora de tractar el procés polític que plantegem els catalans. Els quadres directius espanyols ni volen sentir parlar de la realitat catalana i les seves reivindicacions nacionals. Per tant, sense elits responsables, el procés català s’haurà de reinventar, en multitud d’expressions, sense abandonar les seves més àmplies aspiracions ètiques, resumides en el famós “keep calm” o mantinguem-nos serens i tranquils sense defallir en el treball ni l’esforç en favor dels demés, sense distinció de procedència ni aparença.
Un país de bones persones sempre està disposat a estirar la mà o a escoltar i atendre una demanda: les raons i motius d’aquestes demandes ja es valoraran quan, de primer, cal estar al costat del necessitat o perjudicat. Per això, amb valors compartits de tipus ètic és més fàcil sumar esforços i aconseguir resultats de més ampli abast. Individualment, també es poden assolir grans conquestes per a la humanitat (els catalans en donen molt bons exemples), però si d’una formà ètica, en el sentit comú i senzill del sentit nacional (nacionalisme d’arrel humanista), hi ha objectius col·lectius o polítics aquest resultats poden ésser més ambiciosos i d’efectes més importants, sigui per resistir, davant un món globalitzat on resultarà difícil sobreviure, o sigui per aportar solucions doncs molts grups humans no reeixiran davant les adversitats (casos com Xipre, Grècia,… en són exemples propers, per no parlar dels països en guerra o en conflictes cronificats).
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook