La por a la llibertat (18/9/2015)

La por a la llibertat (18/9/2015)
El proper 27S una part de catalans, segons les enquestes, optaran per votar Ciutadans, ja que defensa una visió instrumental i mecànica de la política. En canvi, per aquests votants, el PP i el PSOE/PSC representen plantejaments dogmàtics i rovellats, que ja no els hi inspiren res, malgrat haver-los votat anteriorment. Per una simple raó pràctica, aquests votants també podrien votar Junts pel Si, com opció que ha renunciat als fonamentalismes i als historicismes que ells ara també repudien. Només una cosa, com a catalans, els hi impedeix votar Junts pel Si: la por a la llibertat.
Quan ells i els seus pares o avis van optar per Catalunya no van tenir por, i van apostar per un país certament provincià i esclafat (eren els anys 50 i 60) que no tenia perquè donar-els-hi dignitat i benestar. Però ho van fer, doncs no va tenir por, i l’aposta ha tingut un bon resultat: tenen la dignitat que els hi va negar el règim espanyol feixista i gaudeixen d’un benestar que certament encara té molt de recorregut pendent. L’opció de Junts pel Sí és un cant a la llibertat, feta des del sentit pràctic, i del dia a dia, amb totes les renúncies que calguin i amb totes les voluntats que s’hi sumin.
Per això, de fet, Junts pel Si és com si fos Junts Podem, malgrat la confusió que podria generar. La llibertat, sense apriorismes i prejudicis, requereix el coratge de gent com Albert Rivera, entre molts altres, i per això tots els seus votants bé podrien ésser votants de Junts pel Si, sempre que no els tenallés la por a reconèixer les seves grans potencialitats i en conseqüència, superar les seves pors per caminar sols. El llastre de l’imprescindible esguard espanyol, fet sobre la base d’emocions o sentiments, no pot bloquejar milers de catalans a una batalla impossible en la transformació d’una idea d’Espanya que mai s’alterarà fins que no s’extingeixi (mandatària i castellana).
Tots ells, en canvi, pel camí de la llibertat, podrien liderar la necessària regeneració política en un nou país d’Europa: Catalunya. Tenen un espai per fer-ho, per si és el cas, no senten com a propi el respecte, àdhuc, afecte, que el President Mas, no s’ha estat de dissimular, envers ells, malgrat la gran oposició, aparent, en els plantejaments polítics. Voler avançar en base a idees noves, fetes des del consens parlamentari, sense imposar opcions ni normes, és un substrat comú que es podria amplificar per fer de la realitat política catalana un model d’èxit, propi i independent, dins d’Europa i del món. Només caldria sumar!
La dreta catalana nostàlgica d’un temps d’ordre i progrés fictici, propi dels anys 70 i 80, mai votarà Ciutadans. A Ciutadans votaran, només cal veure la tipologia de regidors que estan en els consistoris catalans, la gent immigrant espanyola que ha fet la Catalunya d’avui (www.sumate.cat). Precisament, aquesta gent és mereix un lideratge que els condueixi a reafirmar la seva prosperitat i la seva actual felicitat, no en base a un nou model impossible dins d’Espanya sinó fent la nova Catalunya, com realitat política dins d’Europa, sense por i amb sentit positiu i constructiu.
Quan diuen que la seva divisa és no dividir, també coincideixen íntegrament amb Junts pel Si, dons tots els seus membres sempre han cercat aplegar forces, idees i anhels per a fer més viables les legítimes aspiracions de tothom que treballa i viu en aquest país. Ciutadans, tot i sentir-se fort a Catalunya, doncs es respectat i admirat, no és benvingut arreu d’Espanya. La seva presència genera desconfiança i obliga als seus membres a gestualitats que no li són pròpies per ho poc pràctiques i modernes que són (condescendència amb la corrupció política a Andalusia o per judicialitzar els afers polítics catalans comprometent la seva independència).
Avui, davant el 27S, cal demanar als seus votants una reflexió de futur i de responsabilitat: no poden tenir por a un futur brillant pel país que ens ha acollit, ens ha vist créixer i pel que tant ens esforcem. Catalunya pot tenir la seva oportunitat com la vàrem tenir qualsevol de nosaltres, el dia que amb una maleta i poca cosa més ens vàrem aventurar cap un futur incert. Anem-hi junts!
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook