Els ideals conservadors (21/9/2015)

Els ideals conservadors (21/9/2015)
Per a determinats ambients immobilistes, del tot legítims i necessaris, en darrer terme, la seva preocupació sobre el procés català és si al final del viatge només s’haurà treballat per permetre governs progressistes o alternatius. Més enllà de  les qüestions nacionals, fetes d’història i sentiment, hi ha les raons pràctiques en la construcció política: la garantia del benestar social i de la seguretat pública, com a bases per a permetre la lliure empresa i un comerç actiu, principalment.
Per a molts conservadors, la deriva del procés català cap a l’esquerra és evident, i per tant justificaria  un bloqueig en la via cap a una república catalana. Al respecte, s’hauria d’aclarir, com tant bé a sabut entendre la societat grega, que les polítiques econòmiques, rovell de l’ou de les propostes socials en les democràcies occidentals, passen per un adherir-se a un consens occidental sobre el valor del creixement econòmic i de la propietat privada.
Per això, Syriza, una coalició d’esquerra radical grega, no sols no ha repudiat les bases del rescat europeu (en les seves diverses institucions), sinó que ha obtingut l’aval democràtic, en el si d’un estat sobirà, en el qual les forces conservadores, molt arrelades, no veuen amenaçada i perseguida la seva posició, i que fins i tot, es presten a col·laborar en els principals temes de futur del seu país. Aquesta lectura política, per tant, hauria de constituir un impuls en els ambients conservadors catalans per apostar per la construcció de la nova realitat política catalana, per medi de la independència, tot superant un model antiquat i avorrit que ve de la ma de l’Estat espanyol en forma d’amenaces i divisions, com la instigada, gràcies a fons econòmiques de dubtosa procedència, per part de SCC, i a la seva manera el PP i el PSOE/PSC.
La unió catalana és, sens dubte, una aposta pensada en les persones d’aquest país, a fi de poder-els-hi oferir un futur amb més possibilitats d’èxit per a un escenari en l’horitzó que es preveu certament complicat i extenuant. La lliçó de la darrera crisis (del 2008 en endavant) demostra que l’Estat espanyol no està disposat a protegir unes determinades prioritats catalanes: cohesió social, tercer sector i serveis públics, bàsicament.
Per això, quan s’esdevé l’estocada del 2010, amb la sentència contra l’Estatut d’Autonomia, hom va prendre consciència de la gravetat de la nova situació. Calia reaccionar, per a poder donar una resposta als nous reptes. I per això va néixer el procés català: via lliure per a la república catalana. Vist així la pota pràctica del conservadors, les raons econòmiques, queda abordada àmpliament, i l’altre, les qüestions d’ordre social, normalment amb matisos religiosos o nostàlgics, queden emparats sobradament en la possibilitat d’influir en el procés constituent que s’obrirà, si Déu vol, passat el 27S.
Cal recordar que determinades especulacions hauran d’ésser consensuades i després referendades, per medi de sòlides pautes democràtiques; és així que podria donar-se el cas, de que la primera i propera votació d’una constitució de la república catalana no prosperés per manca de la majoria suficient, si no recull els elements bàsics de confluència social per a que sigui estable i vàlida. Per tot plegat, en aquests moments, salvant molts detalls, l’única candidatura de confluència que pot donar continuïtat a tots aquest neguits és JxSí (https://juntspelsi.cat/), d’una manera responsable i reflexiva. Amb visió d’unitat i de respecte per a totes les persones, homes i dones, d’aquest país. Tots hem de poder tenir la nostra oportunitat de treball i d’esforç en el projecte col·lectiu de Catalunya!
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook