Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Desprotecció civil (22/10/2015)

|

- Publicitat -

Desprotecció civil (22/10/2015)
Els sistemes d’emergències en les infraestructures de l’Estat, com l’AVE, no volen estar sota l’ordenament de protecció civil del govern català. Tot i que l’article 132 de l’Estatut d’Autonomia determina que la competència exclusiva de la Generalitat en aquesta matèria, les autoritats espanyoles entenen que les infraestructures bàsiques tot i estar a Catalunya no són de Catalunya, i per tant no és d’aplicació l’ordenament sobre la protecció civil vigent a Catalunya.
Una cosa semblant passa amb la xarxa de carreteres de l’Estat a Catalunya, la qual es regeix, fins i tot en detriment de les competències exclusives catalanes en ordenació territorial, per una llei d’abast estatal. En ambdós casos, com que les grans infraestructures són de l’Estat, a la pràctica el govern català queda com un simple espectador, per unes dotacions que afecten milers i milers d’habitants. Per això, feta la llei feta la trama, i per tant, si volen, les competències exclusives queden en no res depenent de com s’apliquin els seus àmbits objectius.
El sistema català de protecció civil, entre d’altres característiques, es basa en els plans d’autoprotecció, com documents que analitzen els riscos i preveuen les seves respostes, en tots els escenaris de funcionament. Aquest plans són realitzats per tècnics especialitzats i homologats pels responsables de Protecció Civil. D’aquesta manera, és el propi titular de l’activitat qui té l’obligació de vetllar sobre els programes a desenvolupar en cas d’emergència, els quals ja estan a disposició de les autoritats per a millor i efectiva coordinació de tots els mitjans concernits.
D’aquesta manera es compateixen responsabilitats i s’assumeixen les corresponents càrregues. No és vàlid desenvolupar una activat (transports, concerts, festes, treballs,…) desentenent-se de les seves implicacions en cas d’emergència, tot deixant-ho en mans de l’administració: bombers, cossos policials, serveis mèdics,… els quals no poden saber en cada cas en concret la millor solució d’actuació ni tenir l’eficàcia desitjable sense cap avaluació prèvia. Per tot això, la desvinculació de les infraestructures bàsiques de l’Estat, al seu pas per Catalunya, del sistema de protecció civil de Catalunya és una decisió prou greu, i que no garanteix, sense cap mena de dubte, una solució eficaç a una emergència important, o fins i tot lleu.
Un antecedent va consistir en els sistemes d’emergències del túnel dels Límits, a la frontera francesa (http://www.tpferro.com/es/tunel-del-pertus), el qual es basa, com passa ara pels mateixos motius en el túnel del tren de l’AVE de Girona, en un sistema d’actuació deslligat del sistema de protecció civil de Catalunya. L’aposta d’ADIF i RENFE per afrontar situacions crítiques en l’explotació del seu servei (accidents, incendis,…) no es basa en el medis més propers i senzills, sinó que pivota sobre la UME o Unitat Militar d’Emergències, amb seu al comandament de la IV Regió Militar a Saragossa (!), a més del seu propi personal de manteniment i conservació de la via i les seves instal·lacions. Tanmateix, tenint en compte, que en cas d’emergència, el més important és la capacitat de reacció i la coordinació d’esforços, queda clar que aquesta solució no és la idònia.
Mobilitzar una companyia de la UME (100 soldats) suposa una operativa lenta i desenfocada, com es va demostrar en l’episodi d’inundacions de les vies de l’AVE també a Girona, ja que no està inserida, malgrat els simulacres realitzats, en la dinàmica de medis de l’entorn on li toca treballar. En aquest sentit la UME podria ésser una canallada més de l’Estat espanyol, ja que sota l’aparença d’unitats d’emergències (cossos de rescat i extinció, principalment) s’amagaria una forma més d’envair i colonitzar els territoris peninsulars distants o aliens a les seves pretensions liquidadores del que no sigui estrictament castellà, liderant una idea d’Espanya, imperial i castissa. Una prova d’això, és la dotació en tots els seus batallons d’equipaments TOA, transports eruga cuirassats, sense cap tipus d’utilitat possible en cas d’emergències civils però decisives si fos necessari repel·lir agressions subversives o qui sap si, tal com va les coses, simples manifestacions de rebuig a les maneres impositives que s’estan aplicant des de l’Estat espanyol.
 
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook

Publicitat

Opinió

Minut a Minut