Registre nacional (27/10/2015)

Registre nacional (27/10/2015)
Els registres domiciliaries i corporatius estan a l’ordre del dia. El comandos de la Guàrdia Civil són portada habitual davant de molts ajuntaments i oficines, arreu de Catalunya. Tot plegat ha adquirit una certa normalitat, àdhuc la indiferència de la població. Pels ciutadans, és un contrasentit que no s’esgotin les mesures de control indirecte i d’inspecció ordinària per afrontar les possibles vulneracions de la llei. El que s’ha anomenat “sobreactuació” és un nou terme per manifestar el teatre d’una intimidació poc efectiva però si cara i totalment innecessària. Davant d’aquesta utilització esperpèntica dels cossos i forces de seguretat de l’Estat, en concret a la Guàrdia Civil, ja s’han aixecat veus, des del seu interior, expressant malestar.
El propi Tinent Coronel Rafael Álvarez, en el seu aterratge d’emergència a la Comandància de Tarragona, ha hagut d’intervenir personalment, entre els seus “homes”, a fi d’aturar, de soca arrel, aquest estat d’opinió. En aquest sentit, soto voce, ha exigit a tots els seus subordinats silenci, no sols cap enfora sinó també cap a les pròpies famílies i amistats. D’acord amb fonts properes als recents registres en operacions anticorrupció, la proximitat i cordialitat mostrada pels agents entre els empleats de les fundacions i entitats regsitrades no ha agradat gens als alts comandaments.
Tot plegat podria desmerèixer la pretesa imatge de cos altament efectiu, al servei dels imperatius jeràrquics més exigents. Quan el que es busca és un impacte emotiu entre la població civil, no resulta gens avinent una conversa assossegada entre el presumpte delinqüent, actor o cooperador necessari, i el propi guàrdia civil. De fet, els membres de la Guàrdia Civil, en la seva vida habitual, com a pares i mares de família, a més d’esportistes o d’altres activitats, com passa amb la resta de cossos i forces de seguretat, no desentonen en res, ja que formen i són part de la societat a la qual serveixen com activitat professional. Per això, el que molesta és la seva instrumentalització política, al servei d’una necessitat imperiosa del Govern de l’Estat per incidir en el dia a dia tranquil i serè de la societat catalana.
El sentit d’unitat que és viu a Catalunya avui, en tots els ambients, només es veu alterat des del moment en que alguns parlen de divisió i confrontació, normalment agitadors del PP i de Ciutadans per raons mediàtiques alienes als interessos nacionals de Catalunya. Tot plegat, es podria entendre com una manera més de perdre el temps, de la qual els ciutadans catalans ens hem vacunat, si no fos per que podria haver-hi, de fons, una perillosa ideologia de fons disposada a la més extremes solucions per part dels espanyols.
En el Ministeri del Interior, entre d’altres, és on més s’evidencien aquestes tendència anacròniques, fruit d’un passat de terror, principalment en els anys 50 i 60  (el terror afecta tant a les víctimes com a als botxins, malgrat no ho sembli a primera vista). Encara avui, el BOE, publica obertament,  a instàncies del seu titular,  Sr. Jorge Fernández  (1952), com  les activitats de les associacions civils dedicades a temes militars són de caràcter ideològic (Annex del RD 949/2015) i no sobre temes històrics o culturals. Els temes militars no poden ésser altres que els de qualsevol funcionari en l’exercici de les seves funcions en un àmbit específic de la seguretat exterior, en zones de conflicte obert o guerra.
Per l’Estat espanyol, els temes militars són afers interns, dirigits al control i submissió de la pròpia població, actuant al servei d’oligarquies opaques i, també, molt sovint, corruptes, i per això, les entitats civils afins s´entenen de caràcter ideològic, tal com en la seva catalogació declaren, sense cap pudor. Per exemple, a Catalunya, és ben coneguda, tot i la seva escassa massa social, l’Associació d’Amics de la Guàrdia Civil (http://www.aaguardiacivil.org/), la qual fa un compendi i seguiment de les activitats d’aquest cos arreu del Principat a més de donar suport als seus membres dins de les seves possibilitats.
La seva actuació no hauria de tenir connotacions ideològiques, pràcticament actuen, en aquest cas, com un sindicat! Una de les seves conquestes més preuades és l’obertura d’una escola bressol dins del recinte de la caserna de la Comandància de Barcelona a Sant Andreu de la Barca, és l’“Escola bressol Verge del Pilar”.
© Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,  http://vplansperiodista.webnode.cat/ ,facebook