L’olor de la terra treballada (30/1/2017)

L’olor de la terra treballada (30/1/2017)
 
La culminació de la marxa pagesa a Barcelona, capital de Catalunya, el passat 28 de gener és l’expressió d’un canvi gradual en el món del camp. La funció econòmica de l’agricultura, la ramaderia, la muntanya,…en un món industrialitzat és relativa. La mecanització del camp, i l’aplicació de noves formes de gestió, suposa l’abandonament definitiu de les antigues formes de producció, les qual tenien un component cultural, pel fet d’ésser ancestral, molt important.
Efectivament, la pagesia és una cultura que s’està esllanguint, i ja ni entra ni sap explicar-se enmig de la població, la qual és eminentment urbana. L’estampa de tractors, lluitant per la dignitat d’una professió, no va passar d’exòtica, quan el seu sentit era denuncia la fi pròxima d’una relació històrica entre l’home i la terra. Entre el territori i la seva població.
La gent jove, en general, ja no té interès en quedar-se al camp. Cada dia, en el món rural, aquí vinculat a la pagesia, només hi queda gent gran, quasi anciana. Sense relleu generacional, tot un sistema de vida, fet de tradicions antiquíssimes, vinculades a una determinada relació amb el medi natural, desapareixerà. La denúncia d’Unió de Pagesos, com agrupació d’agricultors que volen viure dignament de la seva feina, va demostrat un darrer esforç, sospir, per conscienciar de l’estat del seu món a la resta de la societat catalana.
 Però, malgrat el gran esforç i sacrifici realitzat, molts pagesos, derrotats, ni tan sols es van moure de casa. Van romandre a la vora del foc, veient com la pluja assaonava la terra, en altre temps font de riquesa, i ara exigent deutora d’inversions en maquinària, adobs, fitosanitàries, inspeccions, tràmit burocràtics, desenganys amb la cooperativa,… Llargs hiverns, fent llenya o preparant les eines, per a la fi, en el neguit dels dies de collita, veure com tot plegat depèn d’uns criteris de mercat que ni se saben d’on venen  ni qui són.
La pagesia catalana, ja fa dies que ha plegat. Van desconnectar de les seves arts, transmeses de pares a fills, amb l’arribada “del petroli” (a finals de 70), i des d’aleshores, o ha estat una activitat secundària o ha estat una activitat professionalitzada, per empreses agràries que lluiten pes automatitzar fins al màxim les feines camperoles.
Han  trencat el lligam amb la terra i es mantenen com explotadores del medi, i ja no és una relació entre iguals. I la societat tampoc ho entendria. El seu romanticisme, enyorat per molts, en l’horari constant de vetllar les besties, llaurar els camps, podar cada arbre o cep com si fos l´únic entre milers, o estirar el dia, fins tard, tot regant i veient com les plantes arrelen, avui no es productiu i s’ha foragitat.
La mercantilització del camp ha segrestat els valors de la supervivència als quals de forma instintiva hom s’hi identificava. L’abandonament de masos, finques o feixes, bancals o marges, ara són pel bosc i poca cosa més. La pagesia no troba la manera de demanar un pacte amb la societat sobre la seva funció, a voltes improductiva o poc rentable.
L’ecologia, el paisatge, la cultura,… són activitats vinculades als serveis i al turisme, i gràcies això, s’ha mantingut la situació fins al moment. Però ja no es possible resistir més.  Tot quedarà en mans de quatre empreses agràries de serveis, que a la seva manera, a la forma industrial, explotaran el territori, principalment amb cultius transgènics. Aquest, ara per ara, és el panorama més realista.
En els llibres d’història recordarem què era la rabassa morta, ara ja ni sabem què és, o fets agraris més senzills com podar, llaurar, empeltar, escatar,… Llevat que hi hagi un cataclisme, sense cridar el mal temps, la pagesia, en el sentit tradicional del terme, té els dies comptats, i per això, el clam pagès de la marxa pagesa. Totes les solucions són complicades, i aquesta encara més.
 
 
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.