“Dones i vi”: la festa continua, ningú parla d’estalvi ni d’esforç (22/03/2017)

“Dones i vi”: la festa continua, ningú parla d’estalvi ni d’esforç (22/03/2017)
 
El president de l’EUROGRUP, el Sr. Dijsselbloem, ha estat durament criticat darrerament per unes declaracions amb rerefons masclista. Aquestes declaracions es van fer en una entrevista, i en el seu context, exposava com el sud d’Europa viu la mar de bé esperant que el nord li solucioni els problemes.
 
Per expressar-ho va usar un estereotip molt comú atribuït als països mediterranis, segons el qual la bona vida s’associa a les dones i al vi; per altra banca, del tot cert, per sort de les dones i del vi, ja que per les dones s’entén la socialització afectiva i pel vi les llargues estones compartides amb amics i companys. Tot plegat normal si no fos per les ganes exagerades de voler veure-hi problemes de gènere o d’addiccions, en certa mesura tabús, entre nosaltres, i que els provinents del nord entenen com una benedicció. Per tant, tot i desencertada, l’expressió “quan uns es gasten els diners en dones i en vi” d’altres han de complir amb el rigor de les llargues jornades de treball i de privacions de tota mena, no fa si no exposar la realitat d’una Europa quasi impossible, la qual està a punt d’esclatar.
 
L’EUROGRUP és el moll de l’os de la Unió Europea, en la seva vessant més rellevant: l’euro.  La moneda única està liderada políticament per aquest grup de ministres, els quals elegeixen un representant. Aquesta persona coneix totes les flaqueses del sistema, i actua com ariet a l’hora d’afrontar les situacions més greus, com en el cas de Grècia, durant un dels els recents rescats financers.
 
Al final, la política actua on els tècnics financers parlen de fallida i de pèrdues, per mitjançant mecanismes compensatoris, tècnicament inassumibles, solucionar les gestions o decisions que han provocat el desastre o col·lapse d’una economia. La política és així, per sort, tant pel que és més bo com pel que és més dolent.
 
L’esforç europeu de distribució de fons territorials i social per permetre una “convergència” cap una economia més homogènia i compartida arreu de la seva geografia ha resultat una gran decepció. Milers de milions d’euros gastats sense més bons resultats, ni responsabilitat, han intentat aquest objectiu igualitari i redistributiu. Un bon exemple, per pensar-hi, almenys pels barcelonins, és el carril BUS VAO entre Ripollet i Barcelona. Aquesta inversió de 100 M€, finançada amb fons europeus, no ha servit per a res. Mal dissenyada, per no connectar amb les rondes (nus de la Trinitat), el seu cost es va disparar, en més de 40 M€, com en quasi en tots les obres públiques, sense gestió privada (per la via d'increments del 10% com a liquidacions permeses i també, de pas, de complementaris habituals del 20% per justificar desviacions, sovint dubtoses).
 
El Sr. Dijsselbloem, precisament es referia a això: qui respon de l’abast d’aquesta cadena d’errors volgudament justificats que fan tant cares les inversions estructurals? Certament que la resposta està en els mecanismes interns de les grans empreses contractistes per fer-se, a la baixa, amb adjudicacions, que tot d’una, s’encareixen, fins a límits desorbitats, per sorpresa de tothom, àdhuc d’interventors i auditors. O fins a prioritzar projectes quimèrics com l’esmentat BUS VAO, on 100 M€ has estat colgats en milers de m³ de formigó, fins i tot, de dubtosa existència.
 
I si bé ha fet funcionar l’economia, amb diner fàcil, a mans de subcontratistes i proveïdors, gastant-ho, ara si, en “dones i vi”, no ha facilitat l’assoliment dels objectius de convergència: la millora estructural del país on es feien les inversions. De fet, per exemple, en el cas del BUS VAO l’efecte ha estat invers: problemes de gestió, accidents, poca utilitat, costos de manteniment,… Un desastre, també a Catalunya. Tot plegat, per no parlar dels “AVES” sense passatges o les autovies sense vehicles, a Espanya.
 
 
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com,facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/  (¹)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.