El desplaçament del conreu de la vinya pel de la marihuana (17-04-2017)

El  desplaçament del conreu de la vinya pel de la marihuana (17-04-2017)
Les zones de Porrera (al sud) i de Pont de Molins (al nord) són simptomàtiques d’una nova realitat econòmica: la nova implantació del correu de marihuana, com activitat lucrativa, sota l’engany de l’autoconsum. La tolerància en el conreu de la vinya per l’obtenció de vins, com begudes alcohòliques,  dins d’una economia de mercat, és vist per la nova demanda emergent de consum de haixix, com un greuge comparatiu. Ambdues, tot i així, són prou greus i mal explicades i menys enteses, en general.
Culturalment, s’ha admès el consum d’alcohol, fins al punt de defensar-lo, a més de fer-ne una constant propaganda, per part de consumidors compulsius, com per exemple ho fa l’Empar Moliner, en el programa d’una ràdio pública com Catalunya Ràdio. Poca gent, tot i així, gosa criticar-ho, i molt menys denunciar-ho. Tot plegat seria una contradicció més de les diferents superposicions culturals que anem assumint, si no fos per les demandes en els consumidors de marihuana o haixix, de tenir el mateix tractament. De manera que el debat sobre la legalització d’aquesta altra droga igualment ja s’ha obert.
Sigui l’alcohol o l’haixix,  els seus consumidors habituals, en forma de cerveses o de porros, mantenen que si es fa d’una manera responsable o moderada no suposa cap problema i els permet gaudir d’unes experiències que els compensen en molt.  Experiències normalment associades a la desinhibició en l’àmbit social, per parlar més i sentir-se més lliure, àdhuc desenfrenat. Una apreciació molt subjectiva, de cara endins, que dissimula la imatge real que transmès el que està begut o col·locat.
Ambdues drogues són el recurs dels tímids i reprimits, en contra del que sembla, en un primer moment, doncs en el seu historial personal no hi ha espai suficient per conquerir les dosis suficients de llibertat per poder fer el que voldrien fer o sentir sense l’ajuda de substàncies afegides: unes copes de més o uns quants porros. En ambdós casos, sempre amb resultats desastrosos, salvant alguna molt esporàdica excepció, sigui a nivell psicològic o també a nivell físic (sobretot si hom pateix carències cardiovasculars).
Per d’altres, que no són tímids ni reprimits, hi ha la necessitat de cercar escapatòries al món opressor i claustrofòbic en el qual han de viure, si o si. Per aquests la vida és una presó, feta de mals records i una cadena interminable de desenganys, que en molt moments esdevé insuportable. Llavors, en safata, es presenten falses finestres d’aire fresc i d’alienació, per medi de nits de total embriaguesa etílica o de fumar contínuament les resines de la xocolata de haixix. 
Tot plegat, un parany que soscava, no sols la dignitat i autoestima del seu consumidor, si no també la vida en societat, ja que s’esdevenen conductes irresponsables (excessos de velocitat en la conducció amb perill greu de provocar accidents, o bé allunyament de les obligacions quotidianes per fer més senzilla i agradable el dia a dia).
De fons, en aquests casos, hi ha el problema de no saber afrontar ni resoldre els problemes de fons de l’existència pròpia. Els motius que ens fan viure i sentir com ésser lliures amb opcions reals d’autocontrol i domini personal. L’elecció radical de dirigir i governar el nostre destí, d’una manera absoluta: conquerint l’acció amb profunda consciència. Fàcil de dir però molt complicat d’aplicar.
A hores d’ara, la cua per comprar llavors de marihuana a Alquimia, Vilamalla, continua i els clients, a més, també compren l’adob i els llums, per obtenir els fruits que els permetin oblidar-se d’aquest món.
Compraran la seva pròpia rendició, i la sepultura en vida. Segurament, els indecents d’aquest món guanyaran aquesta guerra en un primer moment, tot fent de la confusió el seu principal motiu de propaganda. No a les drogues de cap tipus, inclòs l’alcohol, i més llibertat i sentit col·lectiu o comunitari com autèntics garants de la nostra felicitat.
 
©¹ Vicenç Plans, periodistavplans@gmail.com, facebook, @vplans3, http://vplansperiodista.webnode.cat/
(1)Permesa la reproducció total o parcial d’aquest escrit citant la font.